Aquest diumenge dia 21 de gener, l’arquebisbe Joan Planellas va presidir les celebracions litúrgiques en la solemnitat dels sants Fructuós, bisbe, i Auguri i Eulogi, diaques, màrtirs de Tarragona. Al matí va tenir lloc, a l’amfiteatre romà de Tarragona, la pregària i lectura de la Passio Fructuosi, el document que narra el procés martirial d’aquests protomàrtirs hispànics del segle III.
L’acte, que es va celebrar a l’amfiteatre romà de Tarragona, el mateix lloc on van ser martiritzats els sants bisbe i diaques, i que va ser organitzat per l’Associació Cultural Sant Fructuós, va ser presidit per l’arquebisbe Joan i va reunir més d’una vuitantena de persones.
Després de la lectura de les Actes martirials, l’Arquebisbe va fer una breu reflexió al voltant d’aquest text, del qual va destacar «la simplicitat que mostra d’una Església que està establerta, senzilla i autèntica, que intenta mostrar la seva llàntia encesa, nostre Senyor Jesucrist i la salvació que ens ha portat». A més, també va recordar que Fructuós fou «una persona plena d’esperança en Jesucrist, en la vida eterna» i va convidar tothom a «tenir l’esperança de Fructuós en el moment del seu martiri i a contemplar la nostra vida que anhela la plenitud de Déu».
Solemne pontifical a la Catedral de Tarragona
Ja a la tarda, la Catedral de Tarragona va acollir la missa pontifical, que també va presidir l’arquebisbe Joan. La celebració va ser concelebrada per una vintena de preveres diocesans, entre els quals Mn. Joan Miquel Bravo, degà-president del Capítol de la Catedral; Mn. Joan Àguila, vicari general per a la pastoral; Mn. Víctor Mosquera, vicari general per a l’administració dels béns i l’economia, i Mn. Ignasi Durany, vicari episcopal per a la caritat.
Els cants de l’eucaristia, que va començar amb el trasllat de les relíquies dels sants Fructuós, Auguri i Eulogi des de la seva capella fins a l’altar major, van ser sostinguts per la Schola Cantorum dels Amics de la Catedral, dirigits per Mn. Jaume Gené.
Durant l’homilia, l’arquebisbe Joan va parlar de L’Oracional de Verona, el text de finals del segle VII o principis del segle VIII on, «a més del gran ofici en honor dels màrtirs tarragonins, ens dona notícies molt importants, úniques, sobre la topografia de les antigues esglésies paleocristianes de la ciutat de Tarragona, una d’elles explícitament relacionada amb el culte als tres màrtirs, restes que són ben visibles a l’amfiteatre».
D’aquest document en va destacar dues rúbriques que «ens fan saber que la Catedral de Tarragona, com totes les altres del regne visigòtic, era anomenada la Sancta Iherusalem, i que, a més, a la ciutat hi havia tres altres esglésies: la de Sant Fructuós, la de Sant Pere, i l’església ben segur dedicada a Sant Hipòlit». Planellas va exhortar a «ser conscients d’aquest llegat vinculat als nostres sants màrtirs, perquè, contemplant-lo, admirant-lo i meditant-lo, sapiguem quins són els nostres fonaments eclesials, per a poder també acarar adequadament el nostre present i futur».
Per altra banda, l’Arquebisbe també va parlar de la santedat, «un sinònim de Déu mateix» que «convergeix amb el famós manament de Jesús que clausura tot el sermó de la muntanya: “Sigueu bons del tot —o sigueu misericordiosos— com ho és el vostre Pare celestial”», una definició bíblica de Déu que Planellas va vincular amb l’expressió “ets un amor”, una frase que «expressa una gratitud sorpresa; una sensació d’haver rebut molt, però immerescudament i sense possibilitat de pagar-ho per molt que ho vulgui». Així, va assegurar que “ser sants” voldria dir “que siguem com Déu, perquè Déu és amor”.
Al final de l’eucaristia, els fidels van poder venerar les relíquies dels sants màrtirs tarragonins mentre s’interpretaven els seus goigs.
