Un ambient de pregària i comunió va impregnar, aquest diumenge dia 25 de gener, l’església prioral de Sant Pere Apòstol de Reus en el marc de la pregària per la unitat dels cristians coorganitzada pel Secretariat diocesà per a les relacions interconfessionals i la Unitat pastoral de Reus.
La vetlla va aplegar un bon nombre de cristians de diverses confessions cristianes amb presència a l’arxidiòcesi de Tarragona: l’Església anglicana, l’Església ortodoxa romanesa, l’Església evangèlica, l’Església ortodoxa russa i l’Església catòlica. Amb la processó d’entrada, encapçalada per la Paraula de Déu, els representants de les diferents confessions van arribar al presbiteri, presidit pel ciri pasqual que es va encendre com a signe de la llum que es comunica i es multiplica sense dividir-se, així també la unitat cristiana.
Comentaris a la Carta de sant Pau als efesis
Els diversos representants de les Esglésies van fer una breu reflexió al voltant del fragment de la Carta de sant Pau als efesis, del qual es va extreure el lema de la Setmana de pregària per la unitat dels cristians: «Un sol cos, un sol Esperit, una sola esperança.»
En primer lloc, el reverend Rafael Arencón, de l’Església anglicana, va fer referència al testimoni d’un jove que va rescatar alguns ferits de l’accident ferroviari d’Adamuz, que assegurava en unes declaracions que «el seu cos s’havia convertit en un altre i només pensava a ajudar les víctimes». D’aquesta manera, va recordar que «avui Jesús ens crida a estimar el proïsme i a formar en nosaltres el mateix caràcter de Crist, sense pensar en la nostra petitesa, en les nostres debilitats i en les nostres divisions».
Davant els nous reptes que afronta el món, el reverend Arencón va fer una crida a «créixer en una nova dignitat, en una nova forma de ser veïns dels nostres veïns». A més, va assegurar que aquests nous reptes «demanen de nosaltres la dignitat de la nostra vocació d’estimar tothom, especialment els més maltractats de les nostres societats» i va convidar «a estar alerta, en actitud de pregària, per escoltar la veu del nostre Déu que ens crida a ser fidels a la seva estima i a l’esperança que ha dipositat en nosaltres com a agents de canvi, de transformació i de reconciliació».
Per la seva part, el representant de l’Església evangèlica va subratllar que «no importa si venim de tradicions cristianes diverses, ja que per sobre de tot som la família de Déu, convidats a viure amb el mateix amor». Per això, va assegurar que «la vertadera unitat consisteix a donar-nos la mà i veure en la diferència de l’altre una riquesa», perquè «quan ens acceptem de cor, el món pot descobrir, a través nostre, el somriure càlid de Déu».
El pastor evangèlic va exposar que «reconeixent-nos necessaris els uns amb els altres, les Esglésies creixen com una comunitat d’amor sana i generosa», i va afirmar que el desig és que «tots arribem a estar units en la fe, creixent fins arribar a la plenitud de Crist». La seva intervenció va cloure amb una pregària que demanava que «aquesta trobada de pregària no acabi aquí, sinó que quan ens creuem pel carrer ens mirem amb afecte i ens beneïm mútuament».
D’altra banda, Andrea Baltaretu, en representació de l’Església ortodoxa romanesa, va expressar que «quan l’Esperit Sant està present, l’Església no es tanca, l’Església respira». «La unitat» —va dir— «comença quan deixem de dir “la meva Església” i comencem a dir “el cos de Crist”, quan permetem que l’Esperit Sant faci el que nosaltres no podem fer sols.»
Baltaretu també va parlar de l’esperança com a «certesa que Déu continua actuant, fins i tot quan no el veiem», és a dir, «creure que l’Esperit Sant pot unir allò que durant anys ha estat separat». «La unitat significa que cada tradició, viscuda en l’amor i en la veritat, pugui ser un do per als altres», va dir.
Encara un representant de l’Església ortodoxa russa va recordar que «junts donem testimoniatge de la fe, enfortim els cors dels creients i servim Déu, Nostre Senyor» i que «la gràcia de Déu ens enforteix en la pau, en l’amor i en el nostre servei a Déu».
Arquebisbe Joan: «La Paraula de Déu és patrimoni comú de tots nosaltres»
Finalment, l’arquebisbe Joan Planellas també va oferir una breu reflexió en què va fer referència a la vocació comuna de tots els cristians: «Hem estat cridats pel mateix Déu, mitjançant la mateixa Paraula, al mateix baptisme en Crist.» A partir de la Carta de l’apòstol sant Pau va explicar que la unitat cristiana parteix «d’una espiritualitat compartida: humilitat, mansuetud, paciència, suport mutu en l’amor».
També va destacar «el gran valor de la Paraula de Déu, que és patrimoni comú de tots nosaltres». En aquest sentit, va apuntar que «és la Paraula la que ens convoca, la que ens corregeix, la que ens consola i la que, fins i tot quan és llegida i interpretada des de tradicions diferents, continua essent veu viva del mateix Senyor». Per aquest motiu, «la Paraula de Déu, proclamada, escoltada i meditada ha estat sovint un espai de trobada quan altres camins semblaven tancats», va dir.
Per acabar, el Sr. Arquebisbe va demanar «que l’Esperit Sant ens concedeixi la gràcia de reconèixer-nos no com a rivals, sinó com a germans i germanes cridats a créixer junts en Crist, per a glòria de Déu Pare i per al testimoniatge creïble de l’Evangeli en el món».
Després d’aquests comentaris, els representants de les tradicions cristianes van repartir, entre tots els assistents a la celebració, la llum del ciri pasqual, com a signe del compromís de caminar junts, com cristians fidels a l’Evangeli i oberts a l’obra de l’Esperit, que ens condueix cap a la unitat plena. Amb les candeles ja enceses, tota la comunitat reunida va fer la professió de fe amb la pregària del credo.
La celebració va continuar amb la pregària dels fidels, el signe de pau compartit entre els cristians de les diferents Esglésies i la pregària conjunta del parenostre.
