Mons. Piero Pioppo, nunci apostòlic a l’Estat espanyol, va presidir, aquest dijous dia 24 de setembre, una de les mostres de pietat popular i devoció mariana més participades a l’arxidiòcesi de Tarragona. Es tracta del rosari de torxes que des de l’any 1959 porta milers de reusencs a pelegrinar des de la plaça de la Pastoreta, pel passeig de Misericòrdia, fins al santuari de la Mare de Déu.
Així com el ciri que des de l’aparició de la Mare de Déu a la pastoreta Isabel Besora, l’any 1592, crema permanentment a la prioral de Sant Pere Apòstol en agraïment pels favors rebuts de la Verge Maria, la nit d’aquest dijous, milers de fidels van omplir el passeig de Misericòrdia portant els ciris. Cada fanalet era una pregària feta llum, on s’hi recollien les intencions particulars de tots i cadascun dels fidels que hi van participar.
El rosari processional va començar, puntualment, a dos quarts d’onze de la nit. La comitiva era encapçalada per la creu i els cirials, portats per diversos joves de les parròquies reusenques. Seguien els preveres de la Unitat pastoral de Reus juntament amb el Sr. Nunci i el Sr. Arquebisbe. Darrere la bandera del Grup Cultural de Misericòrdies, un estol immens de fidels amb les torxes il·luminaven la foscor del passeig de Misericòrdia.
Al llarg del camí, els fidels van anar seguint els cinc misteris de llum del sant rosari: el baptisme de Jesús al riu Jordà, Jesús a les noces de Canà, l’Anunci del Regne i la invitació a la conversió, la Transfiguració del Senyor i la institució de l’Eucaristia. Cadascun dels misteris va ser acompanyat d’una breu meditació que, coincidint amb la celebració de l’Any Jubilar Franciscà, van ser preparades per la comunitat de Clarisses del Monestir de Santa Clara de Reus.
Arribada al santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia
En arribar al santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, la comitiva va entrar a l’interior i va omplir de gom a gom el temple. Centenars de persones van quedar a fora, a l’espera de poder-hi accedir per a venerar la imatge de la Mare de Déu.
Un cop finalitzada la pregària del sant rosari, Mn. Josep Maria Gavaldà, prior de Sant Pere i capellà del santuari, va donar la benvinguda al nunci apostòlic: «Després de caminar junts guiats per la llum del tradicional rosari de torxes, és un honor immens acollir-vos en aquest santuari, que és la casa de la Mare de Déu de Misericòrdia, la llar espiritual de tots els reusencs i reusenques.»
Mn. Gavaldà va explicar al Sr. Nunci que la devoció a la Mare de Déu de Misericòrdia «no és només una memòria del passat, sinó que és una advocació ben viva que respon a una necessitat profunda de l’ésser humà: la de sentir la proximitat, el consol, el perdó i la tendresa de Déu a través de la intercessió de Maria, Mare de Misericòrdia».
Finalment, el Sr. Prior va mostrar la gratitud per la presència de Mons. Piero Pioppo, que va permetre «experimentar d’una manera especial la comunió amb el successor de Pere i amb tota l’Església universal», i el va encomanar a la Mare de Déu de Misericòrdia «perquè l’acompanyi sempre en la seva missió al servei de l’Església, se senti sempre emparat sota el seu mantell, el sostingui amb la seva tendresa maternal i li concedeixi mirar a cada home i cada dona amb la mateixa mirada amb què ella ens mira, és a dir, amb ulls d’amor».
Tot seguit, va ser el Sr. Nunci qui va adreçar unes paraules als fidels congregats, i va explicar que a la seva ciutat natal, Savona, «també hi ha un santuari dedicat a la Mare de Déu de Misericòrdia», on solia assistir a les celebracions amb els seus pares. «Teniu una gran sort de tenir la Mare de Déu de Misericòrdia a casa vostra, i de sentir-nos tots aquí com a casa nostra, a casa de la nostra Mare», va dir.
Mons. Pioppo va convidar a «mirar Déu amb una mirada única, a través dels ulls de la Santa Verge, i a mirar-se els uns als altres amb una mirada renovada i alçada a les coses que valen, a les coses eternes». Per últim, va demanar als reusencs que preguin «per l’Església i pel món sencer, que necessita reconciliació i pau».
Després d’aquestes paraules, el Sr. Nunci va impartir la benedicció en nom del Sant Pare i va emplaçar els fidels a retrobar-se en l’eucaristia d’aquesta solemnitat de la Mare de Déu de Misericòrdia. El cant dels goigs i la pujada al cambril per a la veneració d’aquesta imatge mariana van cloure la celebració.
