A vegades, fins i tot en situacions personals no plaents (en les quals, en conseqüència, fàcilment caus en el tancament egoista) reps lliçons de vida. Això és el que em va passar no fa pas gaire. La lliçó de vida no em va venir de cap dels professionals sanitaris qualificats, atents i competents: metges especialistes, infermeres titulars, infermeres auxiliars, encarregats de la roba, sinó d’una persona de la neteja, la darrera de l’escalafó. Tots els qui m’atenien ho feien amb competència i atenció personal. Però la senyora de la neteja diària, de la qual no sé ni el nom, tenia una mirada especial.
Ella sempre era amable i correcta. Però un bon dia em va explicar, a grans trets, la seva vida. La seva família va emigrar d’una altra terra. Se li va morir el pare quan ell només tenia 35 anys. Un fill propi i un germà també van traspassar joveníssims. Va cuidar la mare fins al final de la vida. Havia resistit treballant nit i dia. Actualment treballava nou hores seguides i cobrava mil euros. Sovint es troba amb una gran amiga de tota la vida, contínuament queixosa per la pensió de viudetat de 1.500€ que considera baixa. Aquesta amiga no té cap obligació. Inevitablement es posava la comparació entre les dues situacions. M’ho explicava amb un somriure a la boca, amb una mirada resilient i amb una actitud coratjosa.
Quantes situacions semblants podríem explicar!
Hi ha qui mai es conforma, mai en té prou i viu aïllat, ignorant el que passa al seu entorn. Per contra hi ha qui, sense tenir gran llums i cap títol acadèmic, ha trobat el sentit de la vida. Aquesta saviesa és una lliçó per tothom que està obert als ensenyaments de persones adobades en la lluita diària. El sacrifici propi per amor dona pau, fortalesa i un cor gran.
Ignoro si aquesta senyora de la neteja és creient. Però estic segur que el seu capteniment està conduït per l’Esperit de Jesús, present i actiu en el seu cor.
Lliçons evangèliques com aquesta les podríem captar, cada dia, si miréssim la cara de les persones, escoltéssim les seves paraules i silencis, dediquéssim uns minuts a aquells amb els quals convivim, a casa, al treball, arreu on ens relacionem.
Així escoltem el que Déu ens està dient per mitjà dels seus fills i filles. Tots som de la família humana i cristiana. Anem fent el camí, sostenint-nos mútuament.
Josep Bofarull, pvre.
Article publicat al Full dominical del 5 de març de 2023 (n. 3808)
