«La malaltia i el sofriment sempre han estat un dels problemes més greus que afligeixen la vida humana. En la malaltia, l’home experimenta la seva impotència, els seus límits i la seva finitud» (Catecisme de l’Església catòlica, n. 1500).
L’advocació a Maria, com a salut dels malalts, és una de les més antigues i conegudes de les Lletanies lauretanes amb què ens dirigim a Maria per a demanar la seva intercessió davant Déu, per a obtenir la gràcia de la curació dels mals que ens afecten tant en el cos com en l’esperit. Amb la seva tendresa de mare ens mostra el rostre misericordiós de Déu i porta consol als que pateixen i pau i serenitat als cors afligits.
Maria, noia de pregària, amb el seu sí generós i obert a la voluntat de Déu, va entrar a formar part de la Història de la Salvació. Maria ens porta a Jesús, i Ell va redimir el món i el guarí del mal.
En el pas per la vida, les persones sovint ens hem d’enfrontar amb el dolor per la malaltia d’un ésser estimat, o de la nostra, en l’espera angoixant d’un diagnòstic, en un dol inesperat i en situacions que ens trasbalsen i capgiren la nostra vida. És en aquests moments quan necessitem l’abraçada, la presència potser silenciosa dels qui estimem, saber que hi són. Qui davant aquestes situacions crítiques no s’ha adreçat també a Maria per implorar la seva ajuda, el seu consol?
Qui millor que ella, mare nostra pel voler de Jesús, per intercedir per nosaltres davant el seu fill?
Ella, que l’acompanya en el seu camí dolorós fins a la Creu? Els evangelis no recullen cap paraula, cap frase que Maria digués en aquells moments tan colpidors, però era allà (Jn 19,25-27). Maria, mare sofrent i silenciosa. No calen paraules. La seva presència és tan viva, tan real, que ens commou l’ànima i ens és exemple de fortalesa, coratge i fe.
La fe és la flama que ha d’acompanyar la nostra pregària quan demanem la mediació de Maria. Recordem que Jesús, que tants malalts va guarir, va lloar la fe d’alguns d’ells, els curà i van quedar nets el seu cos i la seva ànima (Mc 5,34; Lc 7,50). La fe ens ajuda a donar sentit cristià al nostre dolor, a ser forts en la prova i posar-nos confiats a les seves mans.
Que Maria, salut dels malalts, atenta a les necessitats dels altres, ens ajudi a saber crear en la nostra comunitat un entorn solidari on els malalts i els més febles i vulnerables trobin l’escalf i l’ajuda que necessitin en el seu dia a dia.
Aquesta invocació a Maria, salut dels malalts, se la vincula a l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes i a altres ordes hospitalaris com els Camils, que tenen cura dels malalts, i també els cuidadors i personal sanitari.
Maria, mare nostra i salut dels malalts, pregueu per nosaltres.
Josefina Camps, voluntària a la Fundació Sant Joaquim i Sta. Anna
Article publicat al Full dominical del 10 de maig de 2026 (n. 3974)
