Més d’un centenar de persones van respondre a la convocatòria que va fer l’Arquebisbat de Tarragona, aquest dijous dia 16 d’abril, per a la pregària diocesana per la pau que va tenir lloc al pla de la Seu, davant la Catedral de Santa Tecla, unint-se al clam constant que el papa Lleó XIV fa perquè cessin les guerres i els conflictes que provoquen destrucció, mort i misèria a tants països del nostre món.
L’acte va ser presidit per l’arquebisbe Joan Planellas i va comptar amb una àmplia representació de les diferents realitats de l’Església diocesana, així com de representants d’altres confessions religioses i també de les autoritats civils, encapçalades per l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales.
La vetlla de pregària va començar amb el cant Ubi caritas, que convidava els participants a elevar una pregària confiada a Déu Pare com a poble que anhela la pau i a renovar el compromís personal i col·lectiu per a esdevenir constructors de la pau.
Després de la proclamació d’un fragment de la Paraula de Déu, es va llegir una reflexió inspirada a partir del magisteri del papa Lleó XIV, que demanava «unir les energies morals i espirituals de milions, de milers de milions d’homes i dones, d’ancians i joves que avui creuen en la pau, que avui trien la pau, que guareixen les ferides i reparen els danys causats per la bogeria de la guerra», i recordava que «la pregària ens compromet a convertir el que queda de violència als nostres cors i a les nostres ments, convertint-nos en un Regne de pau que es construeix dia a dia, a les llars, a les escoles, als barris, a les comunitats civils i religioses».
Arquebisbe Joan: «La pau cristiana és una manera nova d’habitar el món»
Després d’aquesta reflexió, l’arquebisbe Joan va pronunciar una homilia en què va destacar la «set de pau» de totes les persones que s’havien congregat davant la Catedral en aquesta estona de pregària. En aquest sentit, va assenyalar el significat de la celebració: «Reconèixer que la dignitat humana és sagrada, que la vida és un do, i que cap interès, cap estratègia, cap orgull nacional, cap ideologia, no pot justificar la destrucció de l’altre» i, per això, va recordar que «la pau cristiana —i tota pau autèntica— no és només absència de guerra: és una manera nova d’habitar el món».
D’altra banda, el Sr. Arquebisbe va exposar que «la pregària no aixeca murs, sinó que obre camins». També va referir-se a les paraules del papa Lleó XIV durant la vetlla de pregària per la pau que va presidir a la basílica de Sant Pere del Vaticà per a remarcar que «la pregària és la resposta més desinteressada, més universal i més transformadora davant la mort».
Davant els conflictes oberts arreu del món, l’arquebisbe Joan va afirmar que «la veritable força no és aixafar, és sostenir; la veritable grandesa no és imposar-se, és servir; i la veritable victòria no és humiliar l’altre, és salvar la fraternitat». Per aquest motiu, va afegir que «la pau és una responsabilitat per als qui governen: perquè la política, quan és noble, és un servei al bé comú i una arquitectura de reconciliació; ho és per als responsables de les nacions: perquè no hi ha cap glòria en la destrucció; ho és per als líders religiosos: perquè mai no podem permetre que el nom de Déu sigui arrossegat al servei de l’odi o de la violència, i ho és també per a cadascun de nosaltres: a les nostres cases, en les nostres paraules, en les nostres xarxes, en els nostres barris, en la manera com tractem qui és diferent».
«La pau comença al cor, comença quan renunciem a tenir sempre la raó, quan escoltem abans de jutjar, quan demanem perdó, quan ens neguem a alimentar prejudicis, quan deixem de fer de la diferència una amenaça i la convertim en riquesa», va expressar. Finalment, el Sr. Arquebisbe va cloure aquesta reflexió demanant que «Tarragona sigui una casa oberta, un poble on la convivència sigui més forta que la por, on la diversitat no divideixi sinó que enriqueixi», i pregant perquè «les espases es converteixin en eines de vida, que la por deixi pas a la confiança, i que la humanitat aprengui, finalment, a viure com una sola família».
En acabar l’homilia, es van llegir les pregàries dels fidels, en les que es demanava especialment per la pau al món, per l’esperit de servei pel bé comú entre els governants i els responsables públics, per les víctimes de la violència i de la guerra, per l’arxidiòcesi de Tarragona com a espai de convivència, respecte i fraternitat, i per totes les tradicions religioses.
Seguidament, el Sr. Arquebisbe va encendre una candela amb la llum del ciri pasqual, que es va anar repartint entre tots els assistents mentre es cantava Tu ets la Llum del món. La pregària i la benedicció finals van cloure aquesta vetlla de pregària diocesana per la pau al món.
