La Delegació diocesana per a l’administració dels béns de l’Església compta, des del passat mes de juny, amb un nou delegat. Miquel López López, de 69 anys, casat i amb tres fills i cinc nets, és llicenciat en Dret i havia estat seminarista de Tortosa. Actualment està jubilat i ha treballat en el món de la seguretat, pública i privada, i en el de la justícia, havent exercit, entre altres, com a jutge substitut en diferents jutjats de la demarcació.
Avui, conversem amb ell per a conèixer com és la tasca al capdavant d’aquesta Delegació i quines fites vol assolir al voltant de la gestió dels béns de l’Església de Tarragona.
—Quins són els seus objectius i reptes al capdavant d’aquesta Delegació?
En primer lloc, volem estructurar un cens dels béns propietat de l’Arquebisbat, incloent-hi tots els ens amb entitat jurídica pròpia que hi estan adscrits amb tota la informació que afecta cada bé. També caldrà protocol·litzar totes les tasques que es desenvolupen a la Delegació en íntima col·laboració amb el Departament d’economia, ja que la major part d’accions dutes a terme tenen com a conseqüència despesa o inversió.
Per altra banda, s’haurà de traçar un pla estratègic de la Delegació que ens permeti controlar tots els immobles, amb les seves singularitats. D’aquest pla n’hauran de penjar un pla de manteniment preventiu, que ens ha de permetre plantejar al Departament d’economia les obres que s’han de realitzar en els diferents exercicis econòmics; i un pla de manteniment correctiu, per atendre les incidències que es vagin produint a partir de la creació, a la intranet, d’uns fulls d’incidència i de treball per tal de fer un seguiment acurat.
—A grans trets, en quina situació es troba el patrimoni de l’Església de Tarragona?
La veritat és que no està en la millor de les situacions. Estem treballant en l’anàlisi de cada bé (urbà, rústic o especial) per tal de determinar la necessitat a curt o mitjà termini que tindrà l’Església de fer-ne ús per la seva missió. D’aquesta manera, ens centrarem en el manteniment i conservació d’aquells béns que siguin necessaris. Amb la resta, haurem de prendre decisions que ens permetin ajudar al manteniment dels primers.
—L’Església posseeix uns béns que són un patrimoni important per al territori. Com ha de ser la seva gestió?
Sóc conscient que és així, però no podem estar parlant sempre del patrimoni i no fer res per a conservar-lo. El patrimoni derruït no es pot considerar patrimoni actiu. Aquest patrimoni generalment ha estat aixecat pel poble, que se’l sent seu. La gestió ha de ser oberta a l’administració local, per tal d’arribar a acords que permetin la seva continuïtat. Ja estem treballant en aquesta línia. Dels immobles que no s’han d’utilitzar parlem amb els ajuntaments, en primer lloc, per tal de col·laborar amb ells aplicant alguna de les figures jurídiques que en dret permeten dissociar la propietat i la possessió. Estem signant convenis a llarg termini per cessions d’ús, vendes a demanda d’ajuntaments i col·laboracions econòmiques per a millores.
—Quin paper han de desenvolupar els laics de les parròquies en aquesta gestió patrimonial?
Crec que el paper dels laics en aquest camp, com en molts altres de l’Església és important. Cal que hi hagi algú a cada parròquia que vetlli per l’estat dels immobles, que sigui els ulls de l’Arquebisbat, que ens informi de les incidències i de les necessitats, que col·labori en el control del desenvolupament de les obres, de la gestió amb els industrials.
Els sacerdots són un bé escàs i entenc que se’ls hauria de deslliurar de totes aquelles tasques que no siguin les de pastoral, les de tenir cura de les ànimes. Això mateix hauria de passar en la gestió econòmica i qualsevol altra gestió paral·lela.
—Com hem dit, el patrimoni de l’Església té una gran importància en el territori. En aquest sentit, com és la col·laboració de l’administració pública per a vetllar per la seva conservació?
En línies generals està sent molt bona. En els pocs mesos que fa que estic a càrrec d’aquesta Delegació he tingut l’oportunitat de tractar amb molts responsables d’ajuntaments. Sempre arribem a solucions positives per ambdues parts perquè tant uns com els altres ens estimem el patrimoni i el sentim com a nostre.
Entrevista publicada al Full dominical del 29 d’octubre de 2023 (n. 3842)
