7 d’abril de 2023
Molt estimats tots en el Senyor,
«Miraran aquell que han traspassat» (Za 12,10). Amb aquesta cita del profeta Zacaries, l’Evangeli de Joan conclou el relat de la passió de Jesús (Jn 19,37). Es tracta de la seva peculiar meditació sobre el camí de la creu. Aquell que el soldat ha traspassat amb un cop de llança és el Crist Jesús la tarda del seu sacrifici. El mateix a qui Pilat havia presentat al poble dient: «Aquí teniu l’home [Ecce homo]» (Jn 19,5). Aquí el teniu, perseguit com un criminal, calumniat, torturat físicament i moralment: mort en una creu, el més infamant i el més terrible instrument d’execució de l’antiguitat. De fet, cap ciutadà romà no podia ser crucificat, qualsevulla que fos la seva culpa. Aquest instrument de suplici era reservat tan sols als exclosos de la ciutadania romana.
El via crucis, que medita la passió i mort de Crist, ens deixa captivats. No requereix moltes explicacions. Jesús ha baixat fins on ja no és possible baixar més. En ell hi veiem concentrat tot el dolor de la història, en ell es troben representats tots els qui han patit i continuen patint: els oprimits, els innocents maltractats, els qui no han tingut sort en la vida, els qui no han pogut gaudir en la vida, els crucificats de mil i una maneres. Crist Jesús no sols va sofrir per nosaltres, sinó que va sofrir amb nosaltres i com nosaltres. No ens ha salvat des de les altures, sinó assumint «els nostres dolors» (Is 53,4). Déu ha assumit el nostre dolor: aquí el teniu, és Crist a la creu, per a demostrar el que estem dient!
D’aquí que els cristians mirem avui la creu de Jesús amb admiració, amb emoció i amb agraïment. I entenem una mica més el misteri de Crist Jesús. Veiem la seriositat del seu amor i de la seva solidaritat. Déu no és aliè a la nostra història. Déu no és inaccessible ni impassible. Déu, en Crist Jesús s’ha apropat i ha experimentat el que és sofrir, plorar i morir. Ens ha salvat des de l’experiència personal. És el súmmum de la misericòrdia de Déu.
Hem seguit la seva passió, però el dissabte a la nit ens serà proclamada la bona notícia de la seva Resurrecció a una vida nova. I escoltarem com Pere afirma: «Aquest Jesús que vosaltres vau crucificar, Déu l’ha constituït Senyor i Messies.» Es va humiliar fins a la mort, i «per això, Déu l’ha exalçat i li ha donat aquell nom que està per damunt de tot altre nom». Avui Divendres ja és Pasqua. Pasqua que significa el ‘pas’, a través de la mort, a la nova Vida.
I, en ressuscitar, Crist donarà sentit per sempre a tot el sofriment humà. «Tot s’ha complert», diu Jesús a la creu. És mort i és victòria alhora. Amb la seva mort ha destruït la nostra mort: no perquè no hàgim de morir, sinó perquè ha donat sentit al dolor i a la mort, un sentit de salvació i d’amor. També per nosaltres, tot moment de dolor, i sobretot la mort, encara que no n’entenguem el misteri, no són en va, tenen una força salvadora i pasqual, cap a la nova vida que Déu ens prepara.
És commovedora la imatge d’aquesta creu aixecada sobre el món, amb un Jesús que perdona, que s’ofereix a tots. En aquesta creu s’hi troba clavada l’estimació, l’amor de Déu cap a nosaltres. Meditem, per tant, i aprenguem: mirem «aquell que han traspassat». Traguem les conseqüències per a la nostra vida. Avui ens apropem a aquesta creu per adorar el Crist Jesús, agraint-li el sacrifici fins al final. I participem —ni que sigui espiritualment— del seu Cos entregat, tot esperant celebrar la gran diada de Pasqua.
En el via crucis hemos seguido el relato de la pasión y muerte de Cristo, que, cada vez que lo contemplamos, nos deja cautivados. No necesita de muchas explicaciones. Jesús ha bajado hasta donde ya no es posible bajar más. En él vemos como concentrado todo el dolor de la historia, en él se encuentran representados todos los que han padecido y continúan padeciendo: los oprimidos, los inocentes maltratados, los que no han tenido suerte en la vida, los que no han podido gozar de la vida, los crucificados de mil y una formas. Cristo Jesús no sólo sufrió por nosotros, sino que sufrió con nosotros y como nosotros. No nos ha salvado desde las alturas, sino asumiendo «nuestros dolores» (Is 53,4). Dios ha asumido nuestro dolor: ¡aquí lo tenéis, es Cristo en la cruz, para demostrar lo que estamos diciendo!
Contemplando la cruz de Cristo, santo Tomás de Aquino en su Summa Theologica (III, q.49, a.4, resp.3ª), afirma: «Hombres fueron los que dieron muerte a Cristo, como fue hombre Cristo, que sufrió la muerte. Pero mayor fue la caridad de Cristo paciente que la iniquidad de quienes le dieron muerte. Y así, la pasión de Cristo tuvo más poder para reconciliar con Dios todo el género humano que para provocarle el enojo.»
