Encimellada en la roca de pedra vermella, una roca que l’erosió ha treballat de manera característica i formes boniques. Des d’allí es veu l’ampla mar i tot el camp. La visió és corprenedora. També inoblidable. La roca és el Crist on es fonamenta l’Església. La imatge és del segle XVIII, però l’existència del culte marià allí data de l’època medieval. L’ermita emblanquinada i la de més amunt, la de sant Ramon, es domina des del mar i era pels antics mariners una referència. Els Goigs, antics, tot i ser populars, tenen un gran valor teològic:
Sens tardar, Verge Sagrada;
Siau la nostra Advocada,
Verge Santa de la Roca..
Roca sou del Cel tallada
per mans de l´Esperit Sant.
De la primera carta de sant Pau als de Corint
Germans, no vull que desconegueu que els nostres pares estaven tots sota el núvol, tots van passar el Mar Roig i tots, per mitjà del núvol i el mar, foren batejats en Moisès; tots es van alimentar amb el mateix menjar espiritual i tots van beure la mateixa beguda espiritual: bevien d’una roca espiritual que els acompanyava, i aquesta roca era el Crist (1Co 10,1-4).
Meditació
La fortalesa és un do de l’Esperit Sant i l’hem de demanar constantment al Senyor. La fortalesa significa mantenir-nos ferms en el que hem de fer i confiar en el Senyor, sense defallir mai.
Estem en temps de Quaresma, camí cap a la Pasqua. L’Església refà el camí d’Israel pel desert. La Quaresma la manifesta com un poble en èxode (en sortida de sí mateixa). Perquè no defallís per camí Déu alimentà el seu poble amb el Pa del cel i obrí a la roca una Font d’aigua viva.
Demanem aquests dies el do de la fortalesa. Maria es mantingué ferma prop de la creu de Crist. El Senyor ens dona força per la intercessió de la Mare de Déu, ella que és: «Auxili dels cristians». Amb el salmista preguem: Senyor, vós sou la roca muralla que em deslliura; Déu meu, penyal on m’emparo, escut i baluard, força que em salva! (Sl 18,3).
Intenció de pregària
Pels avis i els ancians, que Jesús, nostre Senyor, els concedeixi la pau al cor, que no sentin sols i visquin embolcallats de l’amor i de la tendresa de les seves famílies i amics.
Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave maria, i el Glòria. S’afegeix la pregària del Papa Francesc.
Pregària a la Mare de Déu del papa Francesc
Oh Maria, vós resplendiu sempre en el nostre camí
com a signe de salvació i d’esperança.
Nosaltres ens confiem a vós, Salut dels malalts,
que prop de la creu us associàreu al dolor de Jesús,
mantenint ferma la vostra fe.
Vós sabeu de què tenim necessitat
i estem segurs que proveireu,
perquè, com a Canà de Galilea,
tornin l’alegria i la festa després d’aquests moments de prova.
Ajudeu-nos, Mare de l’Amor diví,
a conformar-nos a la voluntat del Pare.
i ser dòcils a la Paraula de Jesús,
que ha pres sobre sí els nostres patiments.
S’afegeix l’antífona mariana:
Sota la vostra protecció ens refugiem, oh santa Mare de Déu, no desoïu les nostres súpliques en les nostres necessitats, en tots els perills deslliureu-nos sempre, verge gloriosa i beneïda.
