El 22 de juliol és la festivitat de santa Maria Magdalena. La parròquia del Pont d’Armentera i el seu retaule major estan dedicats a la Santa. El retaule és considerat una de les joies escultòriques barroques de la nostra arxidiòcesi. Està realitzat de fusta policromada i amb daurats. D’autor desconegut, el conjunt presenta dues datacions que ubiquen l’obra entre 1702 i 1708 en el marc de l’estil anomenat barroc salomònic. A Catalunya, entre finals del segle XVII i el primer terç del segle XVIII, se sistematitzà aquest estil amb la utilització de la columna salomònica (forma helicoïdal). Aquest tipus de columna evocava les emprades al Temple de Salomó de Jerusalem i la dels baldaquins dels altars de la basílica de Sant Pere del Vaticà, tant d’època paleocristiana com d’època barroca. La talla de Maria Magdalena es troba centrada en el retaule sota la imatge de la Immaculada Concepció. Santa Magdalena, dreta, contempla una calavera sostinguda amb la seva mà esquerra per a significar la fugacitat de la vida terrenal.
La Magdalena és identificada per la tradició amb tres personatges dels evangelis: Maria Magdalena pròpiament; Maria, la germana de Llàtzer i Marta, i la pecadora de nom desconegut que ungeix amb perfum els peus de Jesús. Actualment, l’Església s’inclina a pensar que els tres personatges són diferents. Així i tot, la iconografia identifica els tres personatges com el mateix.
Als carrers laterals del retaule major es representen quatre escenes de la seva vida. A la part superior del carrer esquerre, es presenta la trobada de Maria Magdalena, al sant sepulcre, amb Crist ressuscitat (Jn 20,14-17). En un pla inferior del carrer esquerre, es representa l’episodi a casa de Simó el leprós (o Simó el fariseu), en què Maria Magdalena renta els peus de Crist amb llàgrimes, els hi eixuga amb els seus cabells, els hi besa i els hi ungeix amb perfum (Mt 26,6-13; Mc 14,1-9; Lc 7,36-50; Jn 12,1-8). A la part superior del carrer dret es representa la llegendària tradició que explica com, abans de morir, la Santa rebé la comunió per sant Màxim. Segons la llegenda Marta, Maria Magdalena i Llàtzer van viatjar a Marsella, on van convertir una multitud. Posteriorment, Magdalena es va retirar trenta anys a una gruta (del “Sant Bàlsam”) a fer penitència. Magdalena va morir a Ais de Provença després de rebre la comunió per sant Màxim. En un pla inferior del carrer dret, l’escena representa a Jesús ressuscitant Llàtzer commogut en veure plorar Maria Magdalena per la mort del seu germà (Jn 11,28- 44). Les imatges del retaule participen de les característiques pròpies del barroc salomònic: exuberància decorativa, dinamisme compositiu i virtuosisme en la factura de l’escultura, domini del moviment i de les expressions i sentit de la teatralitat.
Maria Magdalena, evocant el Martirologi romà, fou alliberada pel Senyor de set dimonis i convertida en la seva deixebla, el va seguir fins al Calvari i va merèixer ser la primera que va veure el Senyor ressuscitat el matí de Pasqua i qui ho va comunicar als altres deixebles.
Andreu Muñoz Melgar, director del Museu Diocesà de Tarragona
Article publicat al Full dominical del 20 de juliol de 2025 (n. 3932)
