La imatge de la Mare del Camí és preciosa. Ella és la palmera de Sió que plantada a la casa del Senyor arrela fons i puja amunt. Mira al mar i a l’infinit. El Fill només té ulls per la mare. Ella porta l’oreneta a les mans i un niu perquè és el temple de Déu «on fins l’oreneta hi ha trobat niu». Ella és la Mare del Camí, el Camí que és el Fill. Porta el vel de la presència de Déu i de la seva virginitat. Es la cambrilenca de tota la vida. Venerada pel Cardenal Francesc Vidal i pel beat Isidre Fabregas, rector caritatiu i màrtir, i per generacions de cambrilencs. L’alt Rei Jaume ja estimava aquest santuari de Maria, prop del camí reial. La mirada de Maria imposa per la seva serenitat, ella és conscient amb aquest rostre que és la Mare del Fill. Aquesta és la seva missió única, una missió que fa única la seva persona.
De l’Evangeli de Joan
Tomàs li pregunta:
—Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?
Jesús li respon:
—Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. Si m’heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d’ara ja el coneixeu i l’heu vist. (14, 5-7).
Meditació
Maria ens ensenya el camí, si no sabem el camí no anem enlloc. El camí és Crist Jesús, Senyor nostre, Que ens ensenya el camí de l’amor. En situacions com la que vivim hi ha sempre un camí incomparablement millor, el de l’amor. Visquem a consciència aquests dies la caritat dels fills de Déu, és un do que rebérem en el baptisme, que fou enfortit en la confirmació i ha estat nodrit en l’Eucaristia. Caritat amb els qui són de lluny per la pregària, amb els qui són a prop per la caritat fraterna que sap dels gestos i de paraules oportunes. Tinguem paciència els uns amb els altres. Per exemple, interessant-nos per les persones que estimem, amb una senzilla trucada de telèfon o per whatsapp. Tot és camí, tot és drecera si ens donem estimem, altrament tot està barrat.
Intenció de pregària
Pels infants que aquests dies no són a casa, que siguin beneïts per Jesús i per l’afecte dels seus del qual en són el seu goig.
Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave maria, i el Glòria. S’afegeix la pregària del Papa Francesc.
Pregària a la Mare de Déu del papa Francesc
Oh Maria, vós resplendiu sempre en el nostre camí
com a signe de salvació i d’esperança.
Nosaltres ens confiem a vós, Salut dels malalts,
que prop de la creu us associàreu al dolor de Jesús,
mantenint ferma la vostra fe.
Vós sabeu de què tenim necessitat
i estem segurs que proveireu,
perquè, com a Canà de Galilea,
tornin l’alegria i la festa després d’aquests moments de prova.
Ajudeu-nos, Mare de l’Amor diví,
a conformar-nos a la voluntat del Pare.
i ser dòcils a la Paraula de Jesús,
que ha pres sobre sí els nostres patiments.
S’afegeix l’antífona mariana:
Sota la vostra protecció ens refugiem, oh santa Mare de Déu, no desoïu les nostres súpliques en les nostres necessitats, en tots els perills deslliureu-nos sempre, verge gloriosa i beneïda.
