Catedral de Tarragona. 2025
Benvolguts Vicari General i Vicaris Episcopals, Degà i Capítol de la Catedral. Estimats preveres i diaques. Benvolgudes autoritats civils i militars, senyor Alcalde, regidors i regidores, benvolguts representants de les entitats ciutadanes. Una salutació a tots aquells que seguiu aquesta celebració per Tarragona Ràdio. Estimat poble sant de Déu, germanes i germans tots en el Senyor.
Un any més, celebrem la festa de la nostra patrona, la gloriosa Santa Tecla, màrtir i testimoni de la nostra fe. Ho hem dit molts cops en ocasió de la celebració de la festa, però és bo repetir-ho: Aquesta festa és, per a la ciutat de Tarragona, per a la gent que hi heu nascut o hi vivim, molt més que un record històric o una tradició: és un símbol viu de la fe que al llarg dels segles ha arrelat en aquest poble i que es renova cada any amb la força de la celebració i de la devoció popular. Santa Tecla, deixebla de sant Pau, és recordada i lloada per la seva fidelitat radical a l’Evangeli. Les Actes de Pau i Tecla ens parlen de la seva virginitat, de la seva audàcia, del seu coratge davant la persecució i de la seva tenacitat a l’hora de trencar motlles. Ella va saber unir fe i llibertat, confiança i fermesa. Per això l’Església l’ha reconeguda sempre com a model de deixeble femení i apostòlic. Santa Tecla n’és precursora. Contemplant avui, en el segle XXI, Santa Tecla, la seva vida se’ns presenta com a més actual que mai. Coincidim en catalogar els temps d’avui com a temps de dificultats socials, de contradiccions evidents, de revolució del «no-pensament» i de predomini de la necessitat d’habilitats socials per a integrar-se. És temps en el que el transcendent es fa molt difícil d’assimilar, ara valen només les realitats palpables i tangibles. Tecla es va avançar al seu temps i d’ella en podem encara treure un exemple de fe.
Benvolgudes i benvolguts. L’any passat, fra Octavi, fill d’aquesta ciutat i ara bisbe de Girona ens va fer arribar, amb molt de sentiment, què significa Tecla en el viure diari en el cor d’una persona tarragonina, fins i tot si es tracta d’una persona no creient. Aquest any voldria jo recordar en l’origen d’aquest culte a la nostra patrona. Com bé sabeu, el primer document on apareix una referència explícita a Santa Tecla a Tarragona és la butlla del papa Urbà II, Inter primas Hispaniarum, de l’1 de juliol de 1091. Aquest text, adreçat al bisbe de Vic Berenguer Sunifred, restablia la dignitat metropolitana de la nostra seu i ja incloïa Santa Tecla entre les festes principals.
Aquest detall no és anecdòtic. Fins aleshores no tenim cap constància de culte a Santa Tecla a la ciutat. El seu nom apareix vinculat a la voluntat de Roma de donar a Tarragona un nou prestigi i de fonamentar la seva autoritat en la tradició apostòlica. I per fer-ho demana de «restablir» el culte, i el bisbe Sunifred es proposà —tot i que en aquells moments el Camp de Tarragona es trobava amb poquíssima població— donar un nou impuls a la fe del poble que havia patit segles de dominació musulmana. Eren moments de renovació de la vida eclesial. És en aquest context que Santa Tecla esdevé patrona de Tarragona. El seu culte no neix només d’una devoció espontània, sinó també d’una decisió pastoral: es vol mostrar que Tarragona és una Església d’origen apostòlic, hereva de Pau, i alhora independent de Narbona. Tecla aportava tots els trets: deixebla de Pau, verge consagrada, prudent i assenyada ―com ens ha indicat l’Evangeli d’avui―, evangelitzadora i defensora de la fe, trencadora d’esquemes socials preestablerts i triomfant davant l’adversitat.
Més de dos cents anys més tard de la restauració, amb l’arribada de la relíquia del braç de Santa Tecla, la festa va sortir de l’àmbit estrictament eclesial i va entrar en l’antropologia del poble, arrelant en la cultura i en la vida de la ciutat. Encara avui, la processó, els castells, la música i tots els elements populars expressen una fe encarnada en la vida d’un poble. Però hem de servar-ne l’origen de la festa. I ho hem de fer des de l’àmbit cristià, des de la vida de les comunitats de la ciutat i de les terres del Camp.
Benvolguts germans, benvolgudes germanes. Nosaltres som hereus d’aquesta història i també d’aquesta fe que ens ha arribat a través dels nostres pares, dels nostres avis… Però en som hereus i hereves no per quedar-nos en la nostàlgia, sinó per descobrir quina crida ens fa avui l’Esperit Sant a través de Santa Tecla, per descobrir totes les «tecles» que ha vist la història de Tarragona. I ho hem de fer sabent retornar als orígens per renovar-nos. Tal com al segle XI es va voler tornar als orígens apostòlics per reformar l’Església, avui nosaltres també necessitem tornar a les fonts de la fe, tornar al cor de l’Evangeli, tornar a posar la Bona Nova de Crist al centre de tota la nostra vida i de la nostra acció pastoral. El Concili Vaticà II ens ho va recordar, el Concili Provincial Tarraconense ens ho va refermar, el passat Sínode ens en va donar les eines. L’Església només serà fidel si viu en clau de comunió, participació i missió, impregnada de l’esperit de l’Evangeli de Jesús.
Enguany, a més, estem vivint el Jubileu de l’Esperança que el papa Francesc ens va proposar per a aquest Any Sant 2025. És un temps de gràcia que ens convida a obrir de bat a bat les portes del cor i de l’Església per acollir aquest do immens que és l’esperança. El recordat papa Francesc ens va dir, en el document de convocatòria del Jubileu, que l’esperança cristiana no és un optimisme ingenu, ni tampoc una espera passiva. És avançar-se al qui ve en el nom del Senyor, és la confiança que l’última paraula no la tenen ni el dolor, ni el pecat, ni la mort, sinó la vida nova que Jesucrist ens ofereix. És una esperança que ens fa viure amb valentia i ens empeny a treballar perquè el món sigui més just i fraternal.
Molt estimats i estimades. La nostra festa no pot restar aliena als drames del món que estem vivint en aquests últims temps. Els greus conflictes bèl·lics a la nostra vella Europa, a diversos països d’Àfrica i a l’Orient Mitjà, la Guerra a Ucraïna i el genocidi del poble palestí. No podem restar aliens a les greus manques de respecte a la persona humana, justificades per grans governants que han confós el servei als ciutadans merament amb la possibilitat de fer negoci amb ells. Els cristians sabem que la persona ha estat creada a imatge i semblança de Déu. Per això, apostem per la vida i rebutgem ferir aquesta dignitat que va des de les entranyes de la mare, fins a les darreres etapes de la vida.
Com vaig expressar a la carta pastoral feta en motiu d’aquest Jubileu, el far d’aquesta esperança ha de ser la fraternitat. Per això hem de rebutjar tota violència, ja sigui física, de gènere, d’abús de poder o sexual. «En un món ferit per la deshumanització i els conflictes, la nostra gran aportació com a cristians és viure i mostrar la fraternitat». És a dir, si sabem viure com a germans, si fem de les nostres comunitats cases de consol i de refugi, aleshores sí que serem un signe creïble de l’Evangeli. Santa Tecla ens inspira a això: a no avergonyir-nos de la fe, a estimar sense mesura, a respectar en tot moment la dignitat de la persona humana, a ser valents en la veritat i a ser fars d’esperança.
Estimades i estimats en el Senyor. He començat dient que santa Tecla és per a Tarragona molt més que un símbol històric, i per això és patrona d’una ciutat que vol viure en fraternitat i esperança. La seva fidelitat davant la persecució ens recorda que la fe demana coratge. El seu vincle amb Pau ens fa sentir-nos hereus d’una tradició que ens entronca amb els mateixos apòstols. I aquesta seva apostolicitat és ben viva en la nostra Església d’avui. La seva protecció ens impulsa a mirar endavant amb confiança. Santa Tecla, és patrona de la fraternitat i de l’esperança i per això ens convida a mirar enrere amb agraïment, a mirar el present amb coratge i a mirar el futur amb esperança. Com ella, siguem fidels al Senyor, fidels a l’Església, fidels al nostre poble.
Que aquest Any Sant de l’Esperança ens faci créixer en confiança en Déu i en fraternitat amb tothom. Que la nostra arxidiòcesi sigui de veritat un far d’esperança per a tots, especialment per als qui viuen en la dificultat o en la foscor.
I que Santa Tecla, la nostra patrona, ens acompanyi sempre en aquest camí. Amén.
