Anem a Vilanova de Prades avui. A l’extrem del bisbat, a la serra de la Llena, poble on conflueixen tres comarques: Baix Camp, la Conca i les Garrigues. La parròquia està dedicada a la Transfiguració del Senyor. Belles icones ornen la parròquia gràcies a la voluntat de Mn. Joan Roig, que ha omplert de bella iconografia les seves parròquies i les ha fetes cantar en els seus Goigs, tots ells amb melodia de Pasqua dins del cor.
Les Esglésies de l’orient celebren els divendres de la setmana radiant una gran festa de la Mare de Déu amb el bell títol De la Font vivificant. Maria a la icona està entronitzada dins la font baptismal, de la qual els fidels en reben l’aigua de la vida. A l’estança 21 de l’himne Achatist (la gran paraclèsi a la Mare de Déu) es canta: Salve, figura de la piscina que ens salva. Per Crist i només per Crist és Ella és la font vivificant, com ho és tota l’Església, de la qual ell n’és imatge i figura.
Aquest any la font baptismal ha estat segellada en la Nit de Pasqua i són mils els catecúmens que hauran d’esperar rebre el baptisme – fins que passin aquests mals – . Tanmateix la font està curulla, raja sempre, l’aigua de la vida hi és. És una font que no s’ha estroncat. El trobador de la Mare de Déu, el rector d’Ulldemolins, canta a la tornada dels Goigs:
Font de vida que assacia,
d’un cabal sempre abundant,
goig del món, santa Maria,
rel d’amor vivificant.
Que la Mare de Déu, amb el bell nom de la Font Vivificant, també anomenada del Curull, a Vila nova de Prades, ens recordi que ella és font i riu en el jardí de l’Església, que en aquest temps sofreix pel món i amb el món.
Del llibre dels salms d’Israel:
Com la cérvola es deleix per l’aigua viva,
també em deleixo jo per vós, Déu meu.
Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m’és vida;
quan podré veure Déu cara a cara?
Les llàgrimes són el meu pa de nit i de dia,
i sento dir cada moment: «On és el teu Déu?» (42:2ss).
Meditació
El goig pasqual és compatible amb el dolor del món, perquè el goig pasqual no és un goig mundà, ve de la certesa de la Resurrecció de Crist. El que queda de Crist en aquest món, com a darrera icona, és el seu costat obert, d’on brollaren sang i aigua (Jn 19:34). Crist esdevé finalment la font de l’aigua viva, la que samaritana suplicava: Doneu-me sempre d’aquesta aigua, Senyor (Jn 4:15). El silenci i la pregària dels dies de confinament ens fa descobrir que al cor de l’Església corre sempre, com la font de Siloè, un riu subterrani, que amara de gràcia, que ens dóna el desig de Déu, que ens fa entendre les paraules de sant Ignasi que camí del martiri escrivia: «Sento un remoreig constant de les aigües d’un riu que, dins meu, em diuen: Vine cap al Pare». Tal volta hem anat a cercar l’aigua a cisternes esquerdades, i hem viscut de paraules ara apareixen buides i la pandèmia ens ha fet adonar d’una altra pandèmia, la de viure sense amor, que és mateix dir, sense Déu. El Papa Francesc des de la càtedra més alta ho digué ben clar el diumenge de Pasqua.
Us convido que cerqueu i llegiu el Missatge, que el Papa va adreçar el món el dia de Pasqua. Són les paraules més sàvies que s’han pronunciat en el temps de l’aflicció universal. Ni indiferència, ni divisió, ni egoisme ni oblit, ha dit el Papa. Aquestes paraules han de quedar suprimides per sempre del llenguatge en un món que lluita contra el coronavirus.
He escollit com a text bíblic el salm 42 Sicut cervus. És ben adient. La imatge no és bucòlica, és dramàtica: una cérvola al desert sense aigua mor. Nosaltres sense la gràcia morim espiritualment. Només rebem vida de la font vivificant. Maria és la «font tota pura del Fill».
La Gna. M. Teresa Rofes OCD, ha escrit en el Full parroquial de diumenge passat: «Només som vius quan lliurem la vida pels germans. Aquesta és la bellesa que salva el món: una vida entregada. Viscuda “per, amb i en” Crist».
Intenció de pregària
Pels catecúmens de tot el món: que el desig de rebre el baptisme en la Vetlla Pasqual d’aquest any, no disminueixi i creixi encara més en l’espera que el rebran aviat pel goig seu i el de l’Església.
Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria i el Glòria. S’afegeix la pregària del papa Francesc.
Pregària a la Mare de Déu del papa Francesc
Oh Maria, vós resplendiu sempre en el nostre camí
com a signe de salvació i d’esperança.
Nosaltres ens confiem a vós, Salut dels malalts,
que prop de la creu vau ser associada al dolor de Jesús,
mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat
i estem segurs que proveireu,
perquè, com a Canà de Galilea,
pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare de l’Amor diví,
a conformar-nos a la voluntat del Pare
i a fer el que ens dirà Jesús,
que ha pres sobre seu els nostres sofriments
i ha carregat els nostres dolors
per conduir-nos, a través de la Creu,
a l’alegria de la Resurrecció.
S’afegeix l’antífona mariana:
Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.
