L’ermita és el temple parroquial de l’antic poble de les Besses, a tocar de Cervià, que, havent estat durant segles enrunat, ha estat reconstruït a finals del segle XX. L’edifici és romànic de transició i criden l’atenció els carreus sorrencs com també els tres contraforts que aguanten els murs. La voluntat del poble fou entusiàstica, tots hi col·laboraren. Es cobrí la volta i s’habilitava per al culte. També a imatge de la Mare de Déu ha estat reposada. Beneïda el 2013 és una talla feta amb fusta del segle XVI, i és realment preciosa. Maria és realment la portadora de Crist i el sosté amb una actitud gens possessiva, amb voluntat de donar-nos-el. L’Infant porta el volum de la Paraula, ell que és el Verb de Déu i beneeix amb els dits creuats a la manera litúrgica grega. Maria, amb ulls grans i profunds, amb una mirada que ve dins, de pura contemplació, sosté besses de blat. Recorda l’himne Achatist: Salve, collita de fruit immortal.
Mn. Ramón Muntanyola predicà un cèlebre sermó que quedà en la memòria del poble. La reconstrucció de les Besses era el signe de la reconstrucció nacional. El recordat i admirat Mn. Josep Martí Aixalà n’escriví uns Goigs bellíssims.
La gent de Cervià per Pentecosta hi fa un aplec i balla sardanes. Una gent que se’ls pregunta d’on són i responen: «De Cervià, lo millor que hi ha!».
El paisatge de les Garrigues és únic al món, fet de fileres de marges ancestrals, amb oliveres de soca vella, d’ametllers amb flor primerenca i amb messes de blat. El riu Set regala, mansoi, una mica d’aigua i rega els horts a la vora del seu curs. Les tardes des del turó de les Besses són lànguides i melangioses. El silenci esdevé contemplació i la fe es despulla de sentiments: tot és quietud.
En el temps de pandèmia quan els noticiaris anuncien la xifra quotidiana de morts, els cors sensibles ploren: Déu meu, quant de sofriment! Venen al cap els versos dels Goigs de Mn. Martí:
Mare de Déu adormida, vetlleu per la nostra mort.
Oh que dolça la ferida si ens occia l’amor fort.
Ah, cor meu! Com et professes cavaller enamorat.
Mare de Déu de les Besses, inflameu la caritat.
Sonen a una complanta. Tants ancians que han perdut la vida, molts en la solitud. Uns ancians que van viure la postguerra, que van aixecar el país, que han engendrat fills, no mereixen una mort solitària en una UCI dels hospitals lluny dels seus. Que morin en la Vida de Déu, ells que des del baptisme n’eren fills. Crist ressuscitat és vida i salvació pels difunts, i consol i esperança pels vivents.
A Cervià ploren la mort de Josep Gasol Magrinyà, mort de coronavirus, el Dijous Sant, treballà a Càritas del país i es compadí profundament pels qui, fugint de guerra i de misèria, naufraguen pel mar. Fou mereixedor de la Creu de sant Jordi, que reposi en pau.
Del Llibre de les Lamentacions
Ah! Com ha quedat, de deserta,
la ciutat tan ben poblada!
La més famosa entre els pobles,
avui és una viuda.
La reina de les ciutats,
ara és esclava (Lm 1,1).
Els camins de Sió estan de dol,
ja no va ningú a les festes;
les places estan desolades;
els sacerdots, tots gemeguen;
les noies joves sospiren.
Tot és amarg per a Sió (Lm 1,4).
Meditació
Maria està al cap de dol de totes les famílies que han perdut algú estimat en aquests dies d’aflicció. Certament que hi haurà un abans i un després de l’epidèmia. Un «després» pel qual ens hem de preparar. També en l’Església. El discurs d’abans, just encara no fa dos mesos, ja no valdrà. Car no podem fer com si no hagués passat res. Un sotrac així canvia totes les perspectives. Caldrà dir paraules noves que venen d’una experiència nova. Aquestes paraules es coven en l’ara de la pregària.
En aquest «després» el més dolorós serà que moltes famílies es quedaran en el record dolorós de persones estimadíssimes, a les quals no han pogut acompanyar. Algunes fins i tot en el seu sepeli. Això quedarà com una ferida. Sobre el món i la ciutat dels homes podem entonar les Lamentacions del profeta.
En aquest mateix llibre bíblic apareix en figura Maria quan el profeta en la seva complanta diu: «Oh tots els qui passeu pel camí mireu si hi ha un dolor semblant al meu» (Lm 1,12) La litúrgia refereix els versets a Maria, traspassada de dolor per la mort del Fill. Ella continua essent la mare, amorosa i dolorosa, que acompanya els qui ploren la mort dels qui han estimat i que sempre enyoraran.
Intenció de pregària
Tornem a pregar pels professionals sanitaris, que Déu nostre Senyor els ajudi i renovi les seves forces i que descobreixen la bellesa humana de la seva professió.
Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria i el Glòria. S’afegeix la pregària del papa Francesc.
Pregària a la Mare de Déu del papa Francesc
Oh Maria, vós resplendiu sempre en el nostre camí
com a signe de salvació i d’esperança.
Nosaltres ens confiem a vós, Salut dels malalts,
que prop de la creu vau ser associada al dolor de Jesús,
mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat
i estem segurs que proveireu,
perquè, com a Canà de Galilea,
pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare de l’Amor diví,
a conformar-nos a la voluntat del Pare
i a fer el que ens dirà Jesús,
que ha pres sobre seu els nostres sofriments
i ha carregat els nostres dolors
per conduir-nos, a través de la Creu,
a l’alegria de la Resurrecció.
S’afegeix l’antífona mariana:
Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.
