Com cada any, des de la Delegació diocesana per a l’educació —i al llarg de tot el període de matriculació— convidem a les famílies amb fills i filles en edat escolar i als estudiants de secundària a marcar l’opció per l’assignatura de Religió catòlica en el pròxim curs 2024-2025.
I un any més hem de recordar que la classe de Religió no és cap privilegi de l’Església catòlica —des de 1992 el dret a rebre ensenyament a l’escola pública és també pels musulmans, jueus i evangelistes— i que està garantit tant per la Constitució al seu article 27.3 («Els poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares per tal que els fills rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb les seves conviccions»), com per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya a l’article 21.2 («Les mares i els pares tenen garantit, (… ) el dret que els assisteix per tal que llurs fills i filies rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat pública…»).
I si animem a les famílies i a l’alumnat a l’elecció de l’assignatura de Religió és perquè podem subratllar el seu caràcter escolar i acadèmic, la seva aportació específica al desenvolupament integral dels alumnes i a l’articulació de societats respectuoses amb la diversitat religiosa.
El Papa Francesc ho ha expressat de manera clara:
«Em sembla molt important recordar que l’educació integral dels fills és «obligació greu», alhora que «dret primari» dels pares. No és només una càrrega o un pes, sinó també un dret essencial i insubstituïble que estan cridats a defensar i que ningú hauria de pretendre llevar-los. L’Estat ofereix un servei educatiu de manera subsidiària, acompanyant la funció indelegable dels pares, que tenen dret a poder triar amb llibertat el tipus d’educació —accessible i de qualitat— que vulguin donar als seus fills segons les seves conviccions. L’escola no substitueix als pares sinó que els complementa» (Amoris Laetitia n. 84).
La classe i el professor de Religió posen en contacte als alumnes amb coneixements que, oberts a la transcendència, humanitzen, ajuden a construir societats respectuoses de la diversitat, coneixements que no menyspreen el nostre passat, que enriqueixen la perspectiva del present i que saben quin futur hem de construir.
En paraules de Carmen Velasco, «…encara que no es tingui una pràctica de fe, totes les persones tenim una dimensió religiosa que hem de conrear. Això, en països on la religió no és un problema ideològic, és normal i es treballa en classe com una d’aquestes “intel·ligències múltiples” que estan tan en voga».
La intel·ligència espiritual, que no és catòlica ni musulmana ni de cap religió, és la capacitat de transcendir, d’admirar-se, de pensar que, potser, les coses no són només com es veuen.
Un altre any les famílies i l’alumnat d’educació secundària han de decidir!
Si l’opció és una escola d’ideari cristià sabrem que la centralitat de la persona en el procés educatiu, es fonamenta en la permanent novetat de l’Evangeli que il·lumina i transforma totes les dimensions de l’humà. Si l’opció és l’escola pública, la classe de Religió és imprescindible per a no deixar orfes als nostres fills en una dimensió humana bàsica com és l’espiritualitat.
Animeu-vos! Exerciu el dret a una educació completa i integral! La classe de Religió compta!
Rafael Muñoz Melgar, delegat diocesà per a l’educació
Article publicat a la pàgina de Religió del Diari de Tarragona del dia 16 de març de 2024
