A la Carta dominical d’aquesta setmana l’arquebisbe Joan ens parla dels elogis i les crítiques dins la comunitat eclesial que sant Agustí tracta en el seu Comentari als Salms. Explica que «un que no hagi sentit parlar mai dels cristians dolents que hi ha barrejats entre els bons, atret pels elogis, entra a la congregació dels germans. Llavors topa amb els dolents que no l’havien avisat que hi fossin. I, ben sovint, què fa? Escandalitzat pels cristians dolents, fuig de la companyia dels bons». I, per altra banda, «el detractor dels cristians calla com un mort dels qui són bons i donen bon exemple».
Aquest diumenge publiquem una nova secció dedicada al Jubileu de l’any 2025. En aquesta ocasió, el P. Ramon Olomí, c.m.f., ens glossa un nou volum dels Apunts sobre la pregària, en què es fa referència a l’oració a partir de sant Agustí, santa Teresa d’Àvila, sant Tomàs d’Aquino i santa Teresa de Lisieux. A més, a l’apartat Per a saber més, descobrirem què és la Butlla del Jubileu.
I Mn. Josep Bofarull, a la secció Què passa al món?, ens ofereix una reflexió sobre la llengua pròpia de l’Església. Explica que «l’Església és universal en la seva missió i en els seus objectius, però alhora és territorial i del tot local en cada identitat cultural i nacional». Per això, «l’Església catòlica, aquí implantada des de fa dos mil anys, té com a llengua pròpia el català. Aquesta afirmació, no suposa cap dificultat per acollir amb esperit obert i respectuós totes les persones, que parlen altres llengües, amb diferents cultures i fins i tot religions», assegura.
