Catedral de Tarragona, 8 abril 2023
Lectures: (Gn 1,1-2,2; Gn 22,1-13.15-18; Ex 14,15-15,1a; Is 54,5-14; Is 55,1-11; Ba 3,9-15.32-4,4; Ez 36,16-28;Rm 6,3-11 Sl 117,1-2.6-17.22-23; Mt 28,1-10 )
«Jesús ha ressuscitat i va davant nostre!!» Al·leluia!!
Molt estimat Poble sant de Déu. Molt estimat (Sr. Degà). Estimats mossens. Estimada Coral. Estimades i estimats en el Senyor: Bona Pasqua!
Aquest és el primer missatge, i el més important anunci que hem de fer aquesta santa nit: «[Jesús] ha ressuscitat d’entre els morts i ara va davant vostre a Galilea. Allà el veureu!!». Ho acabem d’escoltar en l’Evangeli de Mateu. No tinguem pressa, no ens neguitegem ni ens preocupem; perquè no tenim res més gran a celebrar. Millor, encara: No hi ha res, que sigui més important per celebrar, que la Pasqua de Resurrecció. I no ens ha d’importar excessivament el lloc on ens trobem, el com ho celebrem, el que diem o el bé que cantem; el que ens ha de colpir, i ho ha de fer directament a les nostres entranyes, tot abrusant-nos d’amor per descobrir i sentir què és el que passa, és el mateix Jesús que ara, aquesta mateixa nit, va davant nostre cap a casa. Celebrar la Resurrecció, amb aquest «anar darrere Jesús cap a Galilea» –és a dir cap el món, és la joia més gran. I aquesta és una joia que es viu a cada instant de les nostres vides.
Per què? Senzillament, perquè és «bo de debò», com ens ha dit categòricament el relat de la Creació del Gènesi en parlar de l’ésser humà. Perquè, des de la Resurrecció de Crist, tot és Creació Nova, tot reneix, tot és nou, tot és llum. Fins i tot la sofrença, el mateix pecat, i àdhuc la mort, sucumbeixen davant un fet tan gran; perquè aquesta nit «la foscor ja s’ha esvaït» i la Pasqua ha arribat! Aquesta nit, a més, succeeix quelcom de meravellós: no només la foscor ja s’ha esvaït, sinó que és la nit, com ens ho cantaven en el pregó «que l’ésser humà retroba Déu». Com no l’hem de retrobar, si es mostra viu davant nostre? Quina gran proposta, la de retrobar-nos amb Déu!
I ara que esmento el pregó pasqual, amb el que hem iniciat la celebració, convé recordar que pregonar una cosa és aixecar la veu i fer públic l’anunci d’una cosa bona que arriba, que, de fet, ja és aquí i que és menester que tothom la sàpiga. Un pregoner, una pregonera és una persona que anuncia, és un enviat, un missatger… del grec «angelos», és a dir, és un àngel. Com també hi hagué un àngel en el relat evangèlic; un àngel fent rodolar la pedra de la tomba buida, un àngel que deia una i altra vegada «[Jesús] ara va davant vostre a Galilea. Allà el veureu». Ho deia a Maria Magdalena i a Maria. I ens ho diu a nosaltres. No busqueu aquí, a la tomba buida! No hi és! «Sé que busqueu Jesús, el crucificat. Ha ressuscitat, tal com va dir. […] Aneu a dir-ho als seus deixebles: Ha ressuscitat d’entre els morts».
Estimats i estimades. La Pasqua ha arribat. I cal que ens preguntem: És que la Pasqua havia marxat mai? És que la Pasqua ens ha mancat mai a les nostres vides? No, certament. Hem abraçat una fe que ens fa abraçar a qui és la Vida Eterna. Des que Déu va ressuscitar Jesús, la Pasqua ha esdevingut perpètua, eterna i permanent. I totes, i tots, hem estat convidats una vegada més pel missatge de l’àngel del Senyor: «ara [Jesús] va davant vostre a Galilea. Allà el veureu». Tinguem els ulls oberts per veure el Senyor.
Però és que la Pasqua va arribar un cop per sempre per capgirar-ho tot, encara que ens hi resistim i vulguem fer el que sempre hem fet. La Pasqua ha arribat, dient-nos que ja n’hi ha prou de la prepotència d’uns sobre els altres, perquè la Pasqua és única i per a tothom. Més encara: La Pasqua és per a tota la Creació. La Pasqua crea la dignitat humana. Ressuscitant, Jesús ens restaura la dignitat humana que Ell va compartir fins a les darreres conseqüències.
Les dones anaren a veure el sepulcre i vet aquí que Jesús Ressuscitat ja anava davant cap a Galilea. També nosaltres avui hem escoltat el missatge evangèlic. Aquell enviat també ens ha parlat a nosaltres. I em pregunto: Davant tanta Llum i tanta Vida, perquè cerquem Jesús tant sovint en el món de la mort, perquè cometem tant sovint aquest error? Si no alimentem un contacte viu, de persona viva a persona viva, si no l’escoltem, si no captem el seu missatge i ens fonem amb el seu projecte; en definitiva, si no alcem els ulls per seguir-lo camí de Galilea… com el trobarem? Com el reconeixerem viu en coses mortes, en fórmules antigues… què diré que sigui realment nou? Que puc fer que no soni a vell?
A l’Evangeli proclamat en aquesta nit santa hem vist com aquesta Bona Nova fa que aquelles dones —Maria Magdalena i l’altra Maria—, que havien anat a veure el sepulcre, se’n tornin cap a casa –cap a Galilea– essent portadores de la gran notícia de la Resurrecció i segures que allà el Senyor les espera. Nosaltres, avui som portadors també d’aquesta gran notícia. Totes les persones que, en aquesta Santa i Venerable nit estem aquí a Tarragona, a la catedral, en comunió amb les que en milers i milers de llocs del planeta fan el mateix, hem estat transformades per Jesús en portadors de la més gran de les notícies a tots els homes i dones del nostre món. A tots!!
Abans de continuar aquesta litúrgia tan plena de la Vetlla Pasqual, m’agradaria convidar-vos a venir, a anar, també demà a l’Eucaristia del dia de Pasqua. El dia de Pasqua ens ho permet i és sa, i serà bo. Perquè són dues celebracions diferents. Perquè l’alegria és tan gran que tenim necessitat de repetir. Al·leluia. Santa Pasqua!
