Avui el nostre arquebisbe Joan consagra el sant crisma i els sants olis dels catecúmens i dels malalts. Ho farà sol per les circumstàncies que vivim a la capella del Santíssim de la Catedral. Baldament ho faci sol físicament, ho farà amb nosaltres i per nosaltres espiritualment. Consagrar el Crisma és de les accions litúrgiques i sacramentals pròpies del ministeri episcopal. Que se senti avui ben acompanyat per la pregària, l’afecte i la comunió de tots.
Que el sant Crisma ungeixi els fills i les filles de Déu de l’alegria i de l’esperança. Que el sant Crisma ens confirmi en la condició de deixebles missioners i faci resplendir en nosaltres la humanitat nova nascuda del baptisme i convocada com Església que peregrina, poble de Déu en marxa.
Que l’oli dels malalts guareixi tota malaltia corporal i espiritual i l’oli dels catecúmens expulsi tota influència maligna i ens mantingui en la fermesa de la fe i en el combat espiritual.
Esguardem el frontal de l’altar de la catedral, el primer altar, allí el Crist Salvador amb tota la Trinitat, representada per la mà del Pare i la coloma del Sant Esperit, esdevé mestre de Tecla, que alhora significa l’Església que camina a Tarragona. Deixem-nos ensenyar per Crist Senyor, ell que és la Paraula nova i Llum necessària, tal com escriu el nostre arquebisbe a l’Exhortació pastoral (p. 17). El Sant Esperit, significat en el Crisma, ens dona el coneixement de Crist (1Jn 2,27), la mirada més alta de la fe, per viure la circumstància present, en el dolor, també en l’esperança. Que Maria, a qui tota l’Església de Tarragona és encomanada, pregui per nosaltres.
De l’evangeli de Joan:
Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. Allà li oferiren un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell era Llàtzer. Llavors Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells. Tota la casa s’omplí de la fragància d’aquell perfum (Jn 12,1-3).
Meditació
Des del segle cinquè es llegeix aquest text en la litúrgia del Dilluns Sant per raó de la indicació precisa: Sis dies abans de Pasqua. Un bell gest de prodigalitat i d’abundància gratuïta d’amor obre la crònica de la passió del Senyor. Hi ha com una aura femenina que obre i tanca el relat de la passió. La dona que ungeix els peus de Jesús representa l’Església. Tota la casa s’omplí de la fragància d’aquell perfum. Avui la casa de l’Església per la consagració del sant Crisma ha quedat plena del perfum de l’Esperit Sant. Que la humanitat afligida per la pandèmia sigui perfumada per la caritat de molts envers els qui sofreixen les conseqüències del temible mal, sobretot dels més pobres de la terra i de les ciutats. I nosaltres que hem rebut la unció de Crist en el baptisme i la confirmació a tot arreu fem la bona olor de Crist (bonus odor Christi). Manifestem-la: vivint estimant, tal com Crist ens va estimar i s’entregà a si mateix per nosaltres, oferint-se a Déu com a víctima d’olor agradable (Ef 5,2).
Intenció de pregària
Pel nostre arquebisbe Joan, que ha patit des que és pastor de l’Església diocesana esdeveniments de sofriment: que el Senyor li doni la calidesa del seu amor. El dia de la seva consagració va dir: «Estimar vol dir patir amb vosaltres i per vosaltres», que el Senyor confirmi la seva missió de pare i pastor.
Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria i el Glòria. S’afegeix la pregària del papa Francesc.
Pregària a la Mare de Déu del papa Francesc
Oh Maria, vós resplendiu sempre en el nostre camí
com a signe de salvació i d’esperança.
Nosaltres ens confiem a vós, Salut dels malalts,
que prop de la creu vau ser associada al dolor de Jesús,
mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat
i estem segurs que proveireu,
perquè, com a Canà de Galilea,
pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare de l’Amor diví,
a conformar-nos a la voluntat del Pare
i a fer el que ens dirà Jesús,
que ha pres sobre seu els nostres sofriments
i ha carregat els nostres dolors
per conduir-nos, a través de la Creu,
a l’alegria de la Resurrecció.
S’afegeix l’antífona mariana:
Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.
