Parròquia de Passanant, 12 de maig de 2023
Lectures: (Ap 11,19a.12,1.3-6.10; Sl 44;Lc 1,39-56)
Molt estimat Poble sant de Déu. Molt estimat Vicari Episcopal, estimat rector de Passanant, mossens. Comunitat Parroquial d’aquí i els que heu vingut de pobles veïns i que honoreu Santa Maria en aquest lloc. Benvolgut Alcalde i autoritats. Bona festa votada de la Mare de Déu de Passanant, patrona del poble. Festa votada, és a dir, festa sorgida des del poble que confià a Maria la seva protecció, el seu ajut i li demanà la seva empara en aquells moments de dificultat per la gran sequera. Un vot de poble que avui, enmig d’una nova sequera, renovareu, com, des de fa més de tres segles es fa en aquest mateix dia.
Acabem d’arribar de recórrer, en processó, el poble. Amb el cant del Regina cœli, hem cantat la resurrecció del Senyor, de Jesús, el fill de Maria, i ho hem fet per tres vegades, tot esguardant els santuaris del Tallat, de Passanant i de la Bovera. Hem cantat la oració mariana i cristològica de l’Església Catòlica que honora Maria durant la Pasqua. I no tan sols l’honorem, sinó que felicitem Maria per la resurrecció de Jesús, del seu fill. Hem saludat així Maria, la que va infantar al ressuscitat. Aquest matí (radiant-solejat) de la primavera de la Conca i, en certa manera, de la primavera del món sencer, celebrem, en primer lloc, la Resurrecció. Estem en temps de Pasqua, ja acabant la cinquena setmana: No hi ha res, que sigui més important per celebrar, que la Pasqua de Resurrecció. Darrera Maria, la fidel, la mare, l’educadora, la deixeble. Ella, com ningú, ens explica com de nou és tot al costat del Senyor. La seva vida va canviar amb la visita de l’àngel, la seva vida va ser tota ella nova. El sí de Maria li va dur la novetat a la vida i ens va dur la Vida a tota la Humanitat. I qui millor que ella, Maria, per explicar-nos quan de nova és la vida amb Jesús ressuscitat al nostre costat. L’Evangeli ens ho ha explicat. Després del seu sí incondicional, no pogué estar-se’n de proclamar la seva felicitat i la grandesa de Déu. Ho va fer, com hem sentit, amb el meravellós cant del Magnificat. «La meva ànima magnifica el Senyor! El meu esperit celebra Déu que em salva!» Va proclamar Maria davant Elisabeth. Les nostres ànimes magnifiquen també el Senyor en aquest matí de divendres aquí a Passanant.
I no cal ni preguntar-nos per què passa tot això. Perquè, des de la Resurrecció de Crist, tot és Creació Nova, tot reneix, tot és nou, tot és llum. Fins i tot la sofrença, els mals moments, el mateix pecat, i àdhuc la mort, sucumbeixen davant un fet tan gran; perquè, com vam pregonar a la Vetlla Pasqual «la foscor ja s’ha esvaït» i la Pasqua ha arribat!
Estimats i estimades. No ho noteu? Avui és ben notori! Només cal que mirem a banda i banda d’aquesta terra, ho hem fet quan hem mirat a orient i occident des de l’alçada mirant Maria, la Mare de Déu de Passanant, de la Bovera, del Claustre o del Tallat. Mirant radiant la Creació de Déu ens hem de preguntar: És que la Pasqua ha marxat mai? És que la Pasqua ens ha mancat mai a les nostres vides? No, certament. Hem abraçat una fe que ens fa creure en qui és la Vida Eterna. Des que Déu va ressuscitar Jesús, la Pasqua ha esdevingut perpètua, eterna i permanent. I alegrem-nos-en perquè Maria ho va viure personalment i ho va veure amb els seus propis ulls. Germanes i germans, per això, tinguem uns ulls, un cor i una vida com els tingué Maria.
La Pasqua és per a tota la Creació. I aquí, fent ressò de les paraules del papa Francesc podem dir que la Creació, la nostra casa comuna que compartim tots els éssers creats per Déu, ha de ser objecte de la nostra atenció més curosa. Avui, en aquest any, demanem a Maria que intercedeixi en favor d’aquesta terra que està assedegada també d’aigua. Sense l’aigua no hi ha vida, no poden créixer les plantes, no viuen els éssers, no prospera la natura i apareix el desert. I és per aquests lligams amb la vida, que l’aigua és un element simbòlic per moltes tradicions espirituals de tots els temps. I ara l’aigua és un bé escàs, a la nostra terra, en molts dels nostres pobles i comarques. Per això mirem al cel i desitgem el do de la pluja. Nosaltres, la gent cristiana, preguem per demanar la pluja. De la mateixa manera que preguem per moltes altres coses, per demanar, per donar gràcies, per encomanar els nostres afers… I per què ho fem? Perquè estem convençuts del fet que la pregària té una gran força. De sempre. Vosaltres aquí ho sabeu prou bé perquè els vostres avantpassats us ho han tramés per les moltes vegades que han i heu acudit a Déu. I avui nosaltres preguem pel do de la pluja. «Déu totpoderós i etern, en vós vivim, ens movem i som. Concediu-nos la pluja que ens convé i, juntament amb el pa de cada dia que us demanem, doneu-nos també els béns eterns» diu una de les oracions del missal.
Estimades i estimats, fem un bon ús de l’aigua i no oblidem de pregar tot mirant el cel. Així col·laborarem en la Creació, que és obra de Déu i que ens ha estat donada per a la seva glòria.
Continuem ara l’Eucaristia. Tenim Maria al davant. Ella, des del seu cambril, o des de les ermites i santuaris d’aquesta terra, d’aquesta vall del riu Corb ens guia sempre. En teniu la història plena. Avui també és pasqua, avui també tot és renovat! Maria ens ho ha facilitat. Cal fer-ho tot nou i, sobretot, cal fer-ho tot bo. Amén.
