Aquests dies de Quaresma són uns dies sants. En la Regla de sant Benet se’ns convida a esborrar les negligències d’altres temps (Regla de sant Benet XLIX,3). Aquest temps és el temps de gràcia que se’ns ofereix per a retornar a Déu.
Quaresma és el temps per escoltar la Paraula de Déu, perquè ens arribi a l’orella del cor. És el temps per abstenir-se de les coses supèrflues que a vegades envaeixen la nostra vida. Cal en aquest temps anar a l’essència de la nostra fe.
Quaresma és el temps de posar en pràctica el dejuni, l’almoina i la pregària contínua, perquè és el temps favorable per a la conversió del nostre cor, de bo a millor, un canvi radical per a esdevenir millors persones.
Tot el que sembrem per Quaresma ho recollirem per Pasqua. Per això és important adonar-nos del temps privilegiat de la Quaresma. Són els nostres dies que anem caminant cap a la Pasqua.
La Pasqua és la meta, la meta és el cel, però ara és el temps d’anar fent el camí, és el temps d’anar repassant la xarxa de la nostra vida. Perquè ens hem de conformar a Crist. Ell és el nostre model i per això en aquest temps ens hem d’anar configurant a la vida que Jesucrist va viure entre els seus: una vida fins a l’extrem, una vida totalment abandonada a la voluntat de Déu.
Ara nosaltres ens hem de preguntar si la nostra vida s’assembla a la de Jesús o no. Perquè la vida de Jesús estava completament abocada a fer la voluntat del Pare.
Nosaltres som molt lliures d’elegir un camí de conversió abocat a Déu, o bé un camí relliscós que et separa de Déu. Per això aquest temps propici, en el qual ens podem trobar amb temptacions com Jesús, som convidats a superar les temptacions des de l’abandó, la humilitat i l’amor.
L’abandó total de la nostra persona a les mans de Déu és viure la fe completament oberta a la novetat, a la voluntat de Déu sobre nosaltres, de manera que ens deixem portar per l’Esperit Sant.
La humilitat ens farà més conscients de la petitesa de la nostra persona enmig de les vicissituds del món. Cal molta humilitat per reconèixer que som uns necessitats, cal humilitat per adonar-nos de les nostres mancances, de les nostres febleses i pecats.
L’amor ens donarà ales. L’amor de Déu ens és present quan ens hi atansem en la pregària, quan sabem dejunar per compartir els nostres béns materials amb els més desafavorits, quan obrim el nostre cor a les necessitats del proïsme.
Així, doncs, amb molt d’amor, humilitat i abandó, la Quaresma ens durà a la Pasqua.
Fra Rafel Barruè, o. Cist., abat del Monestir de Santa Maria de Poblet
Article publicat al Full dominical del 9 de març de 2025 (n. 3913)
