La seu de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona va acollir, el dijous dia 21 de maig, l’acte de presentació de l’Informe Llibertat Religiosa al Món 2025, que la fundació pontifícia Ajuda a l’Església Necessitada s’encarrega de redactar bianualment. L’acte, que va ser presidit per l’arquebisbe Joan Planellas, va comptar amb la participació del director d’Ajuda a l’Església Necessitada Espanya, José María Gallardo.
Una de les xifres més impactants del document és la de les més de 5.400 milions de persones arreu del món que viuen en països on pateixen violacions greus a la llibertat religiosa. Aquesta xifra, que representa gairebé dos terços de la població mundial, implica seixanta-dos dels cent noranta-sis països que analitza l’Informe. Alguns dels països on la persecució comporta violacions greus i sistemàtiques són la Xina, l’Índia, Nigèria o Corea del Nord, mentre que en països com Egipte, Mèxic, Turquia o el Vietnam es viu una situació de discriminació religiosa.
En aquest sentit, una de les principals amenaces a la llibertat religiosa són els règims autoritaris, que apliquen sistemàticament mecanismes legals i burocràtics amb l’objectiu de suprimir la vida religiosa, reprimint les confessions per mitjà d’una vigilància generalitzada, una legislació restrictiva i la repressió dels credos que dissenteixen. A més, l’Informe també constata que la violència gihadista ha augmentat de manera sense precedents, així com també creix el nacionalisme religiós que alimenta la repressió de les minories. En aquest aspecte, les dones esdevenen doblement vulnerables en països com Moçambic o Egipte.
Com a conseqüència d’aquesta persecució religiosa, cada vegada més persones es veuen obligades a la migració forçada. Els conflictes bèl·lics estesos arreu del món també han comportat un creixement en el nombre de comunitats religioses que pateixen les conseqüències de la guerra. En aquest sentit, a Europa, als Estats Units i a l’Amèrica Llatina han augmentat el número de crims d’odi antisemita i antimusulmà. D’altra banda, els països occidentals estan experimentant també un augment dels incidents anticristians, amb atacs contra llocs de culte i fidels cristians.
L’Informe també recull que l’objecció de consciència es troba cada vegada més amenaçada, especialment en tota la regió de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa. Un altre fet que afecta la vulneració de la llibertat religiosa és l’ús de la intel·ligència artificial com a arma per a reprimir grups religiosos, amb governs com els de la Xina o el Pakistan, que utilitzen eines digitals per a identificar, intimidar i criminalitzar persones creients.
Malgrat aquesta situació d’empitjorament general de la llibertat religiosa arreu del món, les comunitats religioses han demostrat resiliència i compromís com a agents de pau i d’ajuda urgent i pastoral, amb iniciatives que mostren com la llibertat religiosa serveix de fonament d’unitat i garantia de la dignitat humana.
Testimoni de Mn. Emmanuel Patrick, prevere nigerià destinat a Tarragona
L’acte de presentació d’aquest Informe va comptar, també, amb el testimoni de Mn. Emmanuel Patrick, un prevere nigerià que recentment ha estat destinat a l’arxidiòcesi de Tarragona. El sacerdot va exposar que a Nigèria «els cristians viuen amb dolor, amb ansietat, amb llàgrimes i amb ments traumatitzades», i que s’han d’enfrontar diàriament «als segrestos, a la mort cruelment infringida per persones que se suposa que haurien de viure amb nosaltres com germans i germanes».
Malgrat la persecució que pateixen els cristians a Nigèria, Mn. Emmanuel va remarcar que «la fe no es viu amb desesperança: allà on les esglésies han estat cremades i les persones han estat desplaçades, els mossens continuen acompanyant les persones als camps de desplaçats, buscant menjar i medicina per a donar esperança». «A Nigèria, la fe catòlica es viu amb ossos cremats, cossos sagnants, ments traumatitzades, però no ens poden robar l’esperança: allà on l’Església és més perseguida, la fe brota», va afegir. En aquest sentit, va posar alguns exemples sobre com l’Església continua viva, com ara les mil persones que es van batejar a la celebració de Pasqua de la diòcesi de Makurdi o els gairebé 690 seminaristes amb què compta el Bigard Memorial Seminary.
Mn. Patrick va exposar que aquest moment de persecució «és un temps per a donar testimoniatge de l’Evangeli, i per això els catòlics vivim la nostra fe en l’alegria de les benaurances, conscients que Déu continua caminant amb nosaltres». D’altra banda, també va fer una crida a trencar el silenci i sensibilitzar la realitat de persecució que viuen països com Nigèria, perquè «amb indiferència i sense solidaritat, ni pregària, ni denúncia, encara hi haurà més persecució», va dir.
Arquebisbe Joan: «Quan es vulnera la llibertat religiosa s’ataca la dignitat mateixa de la persona»
Finalment, l’arquebisbe Joan Planellas va prendre la paraula per a reconèixer «la tasca admirable que desenvolupa Ajuda a l’Església Necessitada, una institució que des de fa dècades acompanya comunitats cristianes perseguides, discriminades o abandonades, portant ajuda material, suport espiritual i, sobretot, esperança». A més, va recordar que «la llibertat religiosa és un dret humà fonamental, que permet a tota persona cercar la veritat, professar les seves conviccions i viure-les lliurement, sense por, sense coacció i sense violència». Per aquest motiu, va subratllar que «quan hi ha una vulneració dels drets religiosos no sols s’ataca una confessió concreta, s’ataca la dignitat mateixa de la persona».
D’altra banda, va denunciar que «més de 300 milions de cristians viuen en països on pateixen algun tipus de persecució o discriminació greu per la seva fe». I, malgrat aquesta situació, va destacar el testimoniatge de molts testimonis anònims: «cristians que continuen celebrant la fe enmig de la guerra, comunitats que reconstrueixen temples destruïts, religioses que continuen atenent malalts en zones de conflicte, famílies que perdonen després de la violència soferta».
El Sr. Arquebisbe va demanar «no romandre indiferents davant aquest sofriment», i va assegurar que podem fer tres coses essencials: «informar-nos, perquè la indiferència alimenta la indiferència; sensibilitzar, perquè les societats democràtiques només reaccionen davant allò que coneixen, i ajudar, perquè fins i tot el gest més petit pot transformar la vida d’una persona que viu abandonada o perseguida».
Per últim, va reivindicar «una cultura del respecte, de la llibertat i de la fraternitat entre pobles i religions, que no negui les conviccions religioses, sinó que aprengui a conviure amb elles des del respecte mutu», i va recordar també que la persecució religiosa «comença quan es ridiculitza la fe dels altres, quan es margina la consciència, quan es considera que creure és una debilitat o una amenaça» i davant d’això va plantejar combatre-la «amb les lleis i amb valentia moral, solidaritat i compromís humà».
