El dimarts dia 9 de juliol, Càritas Catalunya va presentar la Memòria 2023 de les Càritas diocesanes amb seu a Catalunya, un document que recull les dades de la tasca que Càritas, en nom de l’Església, desenvolupa a favor dels més necessitats. En total, durant el passat 2023 es van atendre 245.665 persones de gairebé 100.000 llars, una xifra que ve marcada per «una desigualtat persistent, greus problemes d’accés a l’habitatge, una elevada precarietat laboral i la transmissió intergeneracional de la pobresa», tal com va explicar, durant la presentació de la Memòria, Marta Fortuny, coordinadora de l’àmbit social de Càritas Catalunya.

La realitat mostra que d’aquest centenar de miler de llars ateses per Càritas, el 79% es troben en situació de pobresa greu, i més de la meitat compten amb infants i adolescents. D’altra banda, un 17% del total no tenen cap ingrés i la meitat no viuen en habitatges dignes. En aquest sentit, Fortuny va remarcar que «tenim un escut social que no protegeix, tal com ho demostra el fet que de les persones ateses per Càritas a Catalunya només el 9,8% són perceptores o bé de l’Ingrés Mínim Vital o de la Renda Garantida de Ciutadania».

Per afrontar aquesta realitat, el vicepresident de Càritas Catalunya, Josep Casanova, va exposar que «en aquest darrer any 2023 hem fet molt d’èmfasi en la inserció sociolaboral, fent una aposta clara per l’economia social». Així, a través del Programa d’Inserció Sociolaboral es van dur a terme 187 projectes que van comptar amb més de 12.740 participants i una inversió de 6,7 milions d’euros.

El president de Càritas Catalunya, Francesc Roig, va posar de manifest tot un conjunt de drets conculcats que preocupen a Càritas: el dret a la bona administració i a la protecció social, l’accés i el manteniment de l’habitatge digne, la dignificació de les persones sense llar i en situació d’exclusió residencial, l’actualització de la Cartera de Serveis de la Generalitat de Catalunya, la modificació de la Llei de la renda garantida de ciutadania i el traspàs de l’Ingrés Mínim Vital del Govern central a la Generalitat, la disposició de plans d’ocupació flexibles i que permetin la regularització, l’agilització de l’emissió dels informes d’estrangeria i la millora dels tràmits, la protecció efectiva de la infància en situació d’exclusió social o la garantia del dret a l’alimentació.