L’Església universal celebra la solemnitat del Corpus Christi, instaurada el 1264 pel papa Urbà IV. Tot i que cada dia se celebra solemnement l’Eucaristia, un dia a l’any l’Església ho fa en un context de major honor i solemnitat. Jesucrist es fa present en l’Eucaristia de manera veritable, real i substancial. El papa Benet XVI expressava que el cristià contemplant en oració l’Hòstia troba el do de l’amor de Déu, la passió i la creu de Jesús, igual que la seva resurrecció. Des d’aquests paràmetres es pot comprendre el sentit final de la imatge de Crist Majestat mostrant la Sagrada Hòstia, a l’antiga capella del Corpus Christi al claustre de la Catedral de Tarragona.
Aquesta capella és avui espai museístic que acull les principals manifestacions de pintura gòtica de la nostra arxidiòcesi. Tanmateix, fou aula capitular de la comunitat de canonges des del segle XIII a 1330. Aquí se celebraren alguns Concilis Provincials de la Tarraconense com el de 1312 que declarà la innocència dels templers. També, l’espai fou testimoni d’importants reunions entre monarques, prínceps, prelats i dignataris. L’any 1330, el paborde Guerau de Rocabertí amb permís de l’arquebisbe Joan d’Aragó transformà l’espai en capella del Corpus Christi ampliant l’antiga sala amb una capçalera gòtica. A la paret lateral del presbiteri s’observa un conjunt escultòric de l’Anunciació a Maria i a les nervadures els quatre Evangelistes i un grup d’àngels. A les parets laterals de la nau s’erigeixen onze escultures d’apòstols, un profeta, sants i santes. En el presbiteri, la clau de la volta té una bella representació policromada de Crist Majestat mostrant la Sagrada Forma emmarcat per l’anell de la clau decorat per un roleu vegetal daurat sobre fons de blau celeste. Vestit amb dignitat reial, descalç i el cap coronat per un nimbe cruciforme, Jesús es presenta barbat, contemplant benigne el món. Es troba assegut en un tron de braços en forma de capitell, decorat amb dibuixos vegetals incisos. Entre la falda, sosté amb la mà esquerra el Llibre de la Vida obert, i amb la mà dreta alçada mostra la Sagrada Forma estampada per un Crist crucificat i el nom de Jesús. L’expressió dels seus ulls desvela la invitació de Crist als fidels a penetrar en el sentit profund de l’Eucaristia.
Al Sinaí, el Poble rebé el mannà, pa baixat del cel que enfortí la confiança en Déu dels israelites i els hi feu regenerar llurs energies per seguir endavant amb el camí cap a la Terra Promesa (cf Ex 16). Amb Jesús, pa baixat del cel, tot aquell qui menja la seva carn i beu la seva sang té vida eterna amb la seguretat de la resurrecció (cf. Jn 6,54). En la contemplació de la Sagrada Forma el cristià participa íntimament de la seva relació amb Crist i projecta la seva pregària tenint presents les necessitats de totes les persones i de tota la creació.
Andreu Muñoz Melgar, director del Museu Diocesà de Tarragona
Article publicat al Full dominical de l’11 de juny de 2023 (n. 3822)
