El passat dijous dia 9 de febrer, Mans Unides Tarragona va celebrar l’acte de presentació de la seva seixanta-quatrena campanya per a combatre la fam en el món. L’organització de l’Església catòlica per a la cooperació al desenvolupament als llocs més pobres i exclosos del planeta denuncia que, en ple segle XXI, encara hi ha 828 milions de persones que pateixen fam.

L’inici de campanya ha coincidit amb l’inici de l’etapa de Dolors Segura Bisbal com a nova presidenta delegada de Mans Unides Tarragona. Llicenciada en Farmàcia, va entrar a Mans Unides com a voluntària fa tres anys, fent-se responsable de l’organització de la Marxa de la Solidaritat. Els valors cristians i els objectius que es planteja Mans Unides la van convèncer per desenvolupar-hi la seva tasca de voluntariat. Conversem amb ella per parlar sobre la nova campanya i els reptes de Mans Unides Tarragona.

—El lema de la campanya d’aquest any és «Frenar la desigualtat és a les teves mans». Com podem contribuir amb aquesta causa?

Tot i que la magnitud de problemes com la fam, la pobresa i la desigualtat pot fer-nos sentir molt petits a l’hora de canviar-ho, el primer pas és desterrar la idea que és un repte impossible, per passar a pensar que cadascú de nosaltres hi pot fer alguna cosa.

Tant des de la proximitat, dels que passen dificultats més propers a nosaltres, com dels que viuen als països del sud, podem ajudar tant oferint  el nostre temps  com en generositat econòmica. Temps per ajudar, per acompanyar, per escoltar…

Ser respectuosos en la cura del bé comú, del nostra planeta. Ser responsables mediambientalment i en el consum  depèn de cadascun de nosaltres i té un impacte en el canvi climàtic i en les condicions de treball dels productors.

Veient que amb projectes que s’han portat a terme a Mans Unides s’ha pogut ajudar a milions de persones a millorar la seva vida, penses que tots els esforços sumen i que hem de continuar treballant per aconseguir un món millor, més just, on tothom pugui portar una vida digna.

—Quins àmbits són els que pateixen més la desigualtat?

Hi ha dos drets que haurien de ser universals, la salut i l’educació. En canvi, ens trobem que només la meitat de la població mundial té accés a serveis de salut i pel que fa a l’educació, molts països en desenvolupament, des del Covid-19, han disminuït el finançament en aquesta matèria.

També veiem que en els països del sud, és a l’entorn rural on es concentra el 80% de la pobresa. Tant en el sector agrícola com en el sector miner i el tèxtil es donen condicions d’explotació, llargues jornades laborals, sense contractes, salaris injustos i danys ambientals.

En general les dones i els nens continuen sent els més vulnerables.

—Com es treballa des de Mans Unides per combatre aquesta desigualtat?

Des de Mans Unides treballem en dos objectius. Per una banda, sensibilitzar de la fam i la pobresa i les causes que les provoquen i, per altra, obtenir finançament per projectes de desenvolupament.

Volem ajudar a que les persones puguin treballar i guanyar-se la vida dignament. Sempre ho fem amb col·laboració de socis locals, que coneixen la realitat del territori i proposen projectes per ajudar a millorar les condicions de vida i un cop revisada la viabilitat del projecte per part de Mans Unides, després en fan seguiment. Els projectes poden anar des de millorar alguna infraestructura, fins a programes d’educació, o formació perquè les persones es puguin guanyar la vida. L’objectiu final és millorar la vida de les persones per tal que puguin portar una vida digna.

—Quins projectes està previst desenvolupar durant aquest any des de Mans Unides Tarragona?

Durant tot l’any fem diferents activitats en la línia de sensibilització i d’obtenció de  finançament de projectes de desenvolupament, que estan alineats amb els ODS de l’agenda 2030. Aquest any volem donar visibilitat a tres projectes:

—«Accés a l’hàbitat segur i mitjans de vida per a famílies tribals a Goalpara», a l’Índia.

—«Protecció de la primera infància a zones marginals de Callao», al Perú.

—«Reducció de riscos i promoció de la integració de migrants subsaharians», al Senegal.

—Com a nova presidenta, quins són els principals reptes que s’hauran d’afrontar?

D’una banda el voluntariat de gent jove: fem activitats de sensibilització en valors als joves com les xerrades a escoles, els festivals de clipmetratges i la Marxa de la Solidaritat. Haurem de saber trobar la forma en que aquests joves passin a tenir un paper actiu en el voluntariat, a través de les parròquies i de les escoles.

Per altra banda, caldrà treballar en noves formes de voluntariat, de persones que poden ser referents de més d’una entitat. Un objectiu on també ens focalitzarem serà el treball en xarxa amb altres entitats. Hem d’avançar cap a models de col·laboració i d’una major comunicació.

I finalment, consolidar i ampliar la nostra presència en cooperació en diferents ens públics.

Entrevista publicada al Full dominical del 26 de febrer de 2023 (n. 3807)