Santa Tecla fou una jove d’Iconi (actual Konya, Turquia) que quedà fascinada per la predicació de sant Pau. La seva vida transita entre la història i la llegenda. Contrària a la voluntat de la seva mare i del seu promès abraçà la fe cristiana i es va fer seguidora de l’Apòstol. Acusada per aquest fet davant l’autoritat romana, fou jutjada i condemnada a morir a la foguera i a les feres. Va sortir indemne d’aquestes proves, fou indultada i es convertí en missionera cristiana. La mort li va sobrevenir de manera natural “com un son benaurat” a Selèucia (actual Silifke, Turquia). Així ho descriuen els Actes de Pau i Tecla, un escrit apòcrif datat a finals del segle II que narra la llegendària història incrementada per dues obres més escrites entorn del segle V: Vida de santa Tecla i Miracles de santa Tecla. Al segle XIII encara la història s’enriquí amb més elements llegendaris de la mà de Iacopo da Varazze en la seva Llegenda àuria.
Inferim que Tecla fou un personatge real, deixebla de Pau de Tars. Fou batejada, instruïda per l’Apòstol en la fe de Crist, travessà vicissituds per la seva condició de cristiana, renuncià al matrimoni i va viure una vida ascètica al servei de la comunitat de Selèucia. Patrona de la ciutat de Tarragona, és titular de la Catedral. Llur relíquia és un fragment d’avantbraç (“sant braç”) que arribà a Tarragona l’any 1321.
Entre 1760 i 1775 se li erigí a la Catedral una capella d’estil barroc, disseny de Josep Prat. La capella, de creu grega i cúpula, està decorada en els laterals per dos relleus amb els temes de Tecla visitant Pau a la presó i el martiri de la foguera. Als angles, quatre escultures mostren les figuracions de les virtuts cardinals (prudència, justícia, fortalesa i temprança). A la paret de la capçalera, dos relleus amb les imatges de sant Basili i de sant Joan Crisòstom (apologistes de la Santa) flanquegen el relleu principal amb santa Tecla en èxtasi. L’escultor fou Carles Salas Vilaseca (1728-1780), que aplicà al marbre blanc un estil berninià. Gian Lorenzo Bernini fou un dels artistes més importants del barroc italià i sens dubte fou font d’inspiració per a Salas. En el plafó frontal santa Tecla contempla extasiada l’Agnus Dei amb la creu. La Santa es troba ingràvida entre els núvols amb la presència de tretze querubins: dos, a la part superior, sostenen els trofeus del martiri, la corona i la palma; dos més se situen junt amb l’Anyell de Déu, i una altra parella contempla la creu; cinc querubins envolten santa Tecla. A la part inferior del relleu, un lleó i un os flanquegen l’urna de bronze daurat que serva la relíquia. Esculpida a la porta apareix el miracle de la cova amb Tecla pregant dins el seu interior i sent observada per dos joves. Damunt l’urna, dos querubins (un sosté la Tau de Tecla) destapen el domàs que la cobreix. Finalment, santa Tecla, recollint-se el vestit amb la mà esquerra, situa la seva dreta sobre el pit com a signe de reverencia i amor místic accentuat per la seva expressió extasiada dirigida a la Creu i a l’Anyell de Déu. L’obra ens recorda l’Èxtasi de santa Teresa de Bernini a la basílica romana de Santa Maria de la Victòria. La composició de l’obra es pot traçar a través d’una línia en forma de “S” que s’inicia en el lleó, passa per l’os, el querubí de la Tau, els querubins superiors i acaba en el braç dret de la Santa. La vida de Tecla és un autèntic cant a la virginitat, a la fidelitat i a la virtut cristianes i la capella ho proclama plàsticament amb refinada mestria.
Andreu Muñoz Melgar, director del Museu Diocesà de Tarragona
Article publicat al Full dominical del 21 de setembre de 2025 (n. 3941)
