El mes d’octubre l’Església el dedica a la Mare de Déu, i una de les devocions més populars és el res del sant rosari, pregària iniciada al segle XV, amb fórmules primitives del segle XIII, i que amb el pas dels segles ha sofert canvis. Fou el papa Pius V, en el segle XVI, qui instituí el 7 d’octubre com el dia del sant rosari. Recordem els misteris de goig, de dolor i de glòria. I ja en el segle XX el papa sant Joan Pau II afegí els misteris de llum.
El rosari és una més de les múltiples pregàries de devoció mariana que ens apropa a Déu. Amb la seva pràctica demanem la intercessió de Maria, obtenim la força interior i lluitem en les adversitats.
En la meva joventut com a membre de la Congregació Mariana de Reus, vaig aprendre a estimar aquesta pregària, que m’ha apropat a la Mare i m’ha ajudat a sentir-me reconfortat en moltes ocasions. El rosari l’hauríem de veure tal com és, una pregària de lloança, contemplació, petició, agraïment i també alegria.
El rosari no hauria de quedar en el record o només en mans de persones de més edat, tot etiquetant-la d’època ja passada, no! Cal considerar el rosari com la dolça pregària actual en la qual podem gaudir de la companyia entranyable de la Mare tot revisant allò que ens preocupa. Recordem que a través dels misteris renovem el missatge de Crist, i que el podem fer ben viu.
Quin goig meditar els misteris del rosari, llegir els passatges de l’Evangeli, resar el parenostre amb l’avemaria i el glòria, sense presses. També podem fraccionar els misteris i saber trobar una altra estona per a finalitzar-lo. Hi ha qui utilitza una fórmula abreviada de només reflexió dels misteris i el parenostre. Un bon amic deia que és indiferent la fórmula, el que importa és mantenir la pregària.
Que bé, trobar un temps en un lloc tranquil, per tal de mantenir una conversa amb la Mare. Que bé, si ho fem de manera habitual, i encara millor si som capaços que en els diferents grups i comunitats dels quals formem part, resem el rosari. En moments d’alegria, de malaltia i de desencisos ens podrà ajudar.
Recordo el gest que el papa Francesc feu en la trobada de la confraria de la Mare de Déu de Montserrat a Roma, l’octubre de 2023, en què ens recordava les bodes de Canà: «Feu tot el que Ell us digui», i repetia un moviment amb el segon dit de la mà. Activem-nos! Bo seria que reconeguéssim què és allò que Ell ens demana i que deixéssim una bona petjada . Segur que el res del sant rosari i ben apropats a Maria, model de fidelitat, ens ho facilitarà.
Josep Gomis i Blanch, col·laborador de la Parròquia de l’Assumpció de l’UPA de Reus
Article publicat al Full dominical del 5 d’octubre de 2025 (n. 3943)
