En un moment donat, Déu —el Senyor— es posà en contacte amb Maria per mitjà d’un missatger, que ben bé podria ser la veu interior que sent aquell que sap que Déu li parla en el més íntim del seu ésser. Maria, dona de pregària, ho devia saber ben bé.
Les paraules de la salutació que ella va escoltar li deien que tenia el favor de Déu, que era agraciada als seus ulls i que el Senyor estava amb ella. Per a Maria aquestes paraules devien ser molt encoratjadores, tot i que de cop la van desconcertar.
Tota persona és especial per a Déu, única i irrepetible. Ella ho va experimentar en escoltar el que Déu li estava dient.
Després el missatger li va comunicar el que Déu li volia fer saber. Això és, la proposta d’una missió molt especial. Una tasca a fer, no com les encomanades als profetes, que les duien a terme obedientment i prou. Aquesta era diferent, perquè el que Maria hauria de fer no demanava submissió sinó una resposta personal. Les paraules que Maria va escoltar eren l’oferiment del Senyor que ella pogués permetre l’acompliment de les promeses messiàniques en el seu si. És a dir, si voldria participar a fer possible l’entrada definitiva de Déu en la història com a ésser humà, sent la mare del seu Fill.
No és d’estranyar que en sentir això Maria preguntés el que no entenia, escoltés amb atenció i ho medités per a fer-se’n cabal. Tota la seva vida podia canviar radicalment, però ella va posar tota la seva confiança en aquelles paraules que venien del seu Senyor. Des de la seva llibertat i amb la valentia i la força que li donava sentir-se totalment segura que Déu estava amb ella i estava sostinguda per Ell, Maria va donar la seva resposta.
«Maria va dir: “Sóc la serventa de Senyor, que es compleixi en mi la teva paraula.”»
Maria en donar el seu sí va assumir la voluntat de Déu com a pròpia. Es va posar completament a les seves mans permetent que tota la seva vida fos conduïda per Ell.
El seu sí era un sí ple d’esperança en el Senyor que sempre compleix els seus designis. Ella va entendre que posar-se al servei de Déu lliurement era l’única resposta amb sentit. Maria va ser la dona fidel, plena de l’amor de Déu, que va acceptar esperançadament que es complís en ella la voluntat del Senyor.
Rosa Maria Secall Bauló, laica amb missió pastoral
Article publicat al Full dominical del 7 de desembre de 2025 (n. 3952)
