23 d’agost de 2026
És un servei compartit i sinodal que té com a missió animar, coordinar i impulsar la cultura vocacional a l’Església diocesana, tot afavorint la comprensió de la vida com una vocació.
Acompanyar les persones a trobar el seu camí a la vida és una tasca constant; per això, el Servei per a la Vocació neix com un suport per a tota l’arxidiòcesi. El seu objectiu és vetllar perquè qualsevol proposta —sigui en l’àmbit diocesà, arxiprestal, de l’UPA o d’altres serveis concrets— esdevingui una oportunitat per ajudar a preguntar-se: «Què vol Déu de mi?». Es tracta de cuidar una «cultura de la vocació» on parlar del projecte de vida i de la crida de Déu sigui una cosa natural en el dia a dia de totes les nostres comunitats.
El Servei Pastoral de la Vocació rep un impuls a partir de les propostes del Congrés de Vocacions celebrat el febrer de 2025 sota el lema suggestiu i directe: «Per a qui sóc jo?». Aquesta pregunta capgira la lògica de l’individualisme contemporani. La pregunta clau de la vida no és «qui sóc jo?», sinó «per a qui sóc jo?».
El Document final del Congrés recull amb claredat aquesta perspectiva: «La pastoral vocacional no és una branca més de la pastoral organitzativa, sinó l’ànima que travessa tota l’acció evangelitzadora de l’Església diocesana. Una Església que no es pregunta “per a qui existeix” corre el risc de tancar-se en ella mateixa.»
El baptisme és l’accés a la vida cristiana i la font de tota vocació. En rebre aquest sagrament som incorporats a Crist i a l’Església i cridats a estimar, servir i transformar el món des de l’Evangeli. A més, la vocació mai no es viu en solitari. Tot i que la resposta és íntima, lliure i personal, el discerniment i la maduració es fan sempre en el si de la comunitat. Com el jove Samuel al temple, necessitem un Elí que ens ajudi a sintonitzar l’oïda i a dir: «Parleu, Senyor, que el vostre servent escolta» (1Sm 3,9).
El Servei Pastoral de la Vocació, en un treball “coral”, afavoreix que es vetlli per cuidar dues dimensions complementàries. D’una banda, la dimensió personal, a partir de l’acompanyament espiritual u a u, de l’espai de silenci, de la pregària sostinguda i de la confrontació de la pròpia història amb l’Evangeli. Cada persona necessita temps per a processar el diàleg de l’Esperit en la seva vida concreta.
D’altra banda, també vetlla per la dimensió comunitària, tenint en compte l’Església diocesana com a àmbit on la vocació es posa a prova i se celebra. El Document final del Congrés de 2025 insisteix en aquest punt: «La comunitat cristiana és el bressol on neixen les vocacions i l’escola on es nodreixen. Una comunitat viva que prega i serveix els pobres és el millor caldo de cultiu per a noves respostes generoses.»
Cuidar la vocació és l’exercici més gran que pot fer la nostra Església diocesana. Caminem junts, preguem sense defallir i acompanyem «amb cor de mare» cada resposta generosa, sabent que Aquell qui ens crida és fidel (Mc 3,13-14).
Joan Anton Cedó Perelló, pvre.
Vicari episcopal per a les persones
