Un gran nombre de devots de la Mare de Déu de Montserrat es van aplegar, aquest dimecres dia 6 de maig, a la Catedral de Tarragona amb motiu de la celebració de la refundació de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat a Tarragona. Aquesta nova delegació recull el testimoni de la Confraria que el cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer va promoure l’any 1926 a la Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Tarragona, així com de la que el beat Manuel Borràs, bisbe auxiliar de l’arxidiòcesi, va impulsar a la mateixa Catedral de Santa Tecla l’any 1936.
Així, la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat reneix amb força i agrupa ja més de 200 confrares amb la vocació d’esdevenir un espai de trobada amb el Senyor i amb la seva Mare.
La celebració va ser presidida per l’arquebisbe Joan Planellas i van concelebrar el P. Joan Maria Mayol, o.s.b., rector del Santuari de Montserrat i director de la Confraria; el provicari general per a la pastoral i rector de la Parròquia de Santa Maria de la Catedral, Mn. Joan Àguila; el vicari episcopal per a la caritat i rector de la Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Tarragona, Mn. Ignasi Durany, i el coordinador de la Unitat pastoral Tarragona Centre, Mn. Joan Cañas.
L’eucaristia es va iniciar amb el trasllat processional de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, obra del tallista Jaume Satorras, de 1933, des de la seva capella fins a l’altar major de la Catedral, passant per la nau central, guarnida amb una bonica catifa floral per a l’ocasió.
Arquebisbe Joan: «La Confraria és una expressió concreta de la comunió eclesial»
Durant l’homilia, l’arquebisbe Joan Planellas va celebrar la renovació de la Confraria: «Ens parla d’una Església viva, capaç de custodiar la memòria i, alhora, d’obrir-se amb esperança al futur.» En aquest sentit, va recordar que aquesta Confraria «no és una realitat aïllada, sinó inserida en una comunió més àmplia: la comunió amb el Santuari de Montserrat, amb la seva tradició espiritual, amb la seva litúrgia, amb la seva vocació d’acollida i de pregària, i, en definitiva, inserida en la comunió de tota l’Església catòlica».
D’altra banda, fent referència a l’Evangeli del cep i les sarments que s’havia proclamat, va afirmar que «no hi ha fruit sense unió amb Crist i, en Ell, amb els germans». Per això, va remarcar que «la Confraria és una expressió concreta d’aquesta comunió eclesial», i va convidar els membres de la Confraria a convertir-la en «un lloc de comunió, un espai de fraternitat, un signe visible d’una fe compartida».
A més, va assenyalar que «aquesta nova etapa de la Confraria no pot ser simplement una repetició del passat, sinó un discerniment del que l’Esperit demana avui a la nostra Església, en comunió amb els seus pastors i dins les orientacions i el discerniment eclesial que realitza l’Església diocesana de Tarragona amb els seus organismes sinodals».
El Sr. Arquebisbe també va fer referència a l’advocació de la Mare de Déu de Montserrat, i va exposar que és «figura de l’Església, model de fe, icona de comunió». «Ella és la dona que ha romàs plenament en Crist, la que ha acollit la Paraula i l’ha donada al món.» Finalment, va pregar perquè «la capella dedicada a la Mare de Déu de Montserrat, dins la nostra Catedral, sigui realment un cor que batega, un espai viu de pregària i d’acollida». «Que tothom qui hi entri pugui percebre que aquí hi ha una comunitat que viu, que estima i que creu.»
En acabar l’eucaristia, els assistents van resar la visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, del bisbe Josep Torras i Bages, i, posteriorment, tots els confrares van rebre la cèdula acreditativa, la insígnia i el llantió com a membres de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de la Catedral de Tarragona. La celebració va acabar amb el retorn en processó de la imatge de la Moreneta fins a la seva capella.
