Les persones humanes estem fetes per compartir i viure la nostra vida, en diferents graus i maneres, amb els altres. És en la convivència amb els altres que ens anem coneixent i aprenent a viure en societat.
Si bé la família és la primera realitat on aprenem a viure comunitàriament, vivim en un món globalitzat i enxarxat virtualment que dona una falsa imatge comunitària, quan en realitat moltes persones viuen soles i aïllades. L’accés a les xarxes socials i als continguts d’Internet, que molts infants tenen ja des de molt aviat, dificulta i entorpeix la seva formació social i comunitària. És per això que la parròquia, amb l’educació en la fe i en el lleure, pot realitzar una tasca socialitzadora i formativa de la personalitat dels infants en la seva dimensió comunitària que més tard serà la base per actuar responsablement davant les persones i els bens de la nostra societat.
Els esplais neixen a les parròquies amb la necessitat de donar, a més d’una formació catequètica en la fe cristiana, un espai de lleure adaptat a les edats dels infants on aquests aprenen, tot jugant, habilitats i recursos relacionals que els van configurant en la vida comunitària, què és un tret identitari i fonamental de la fe cristiana. Així la parròquia esdevé l’altra família que continua i actualitza la formació comunitària de la primera família fonamentada en l’amor parental, ara en l’amor fraternal a l’estil de Jesús, per a la transformació d’aquest món en el regne de Déu. No en va Jesús es va rodejar de la comunitat dels deixebles per a la predicació i no en va ens va deixar després de la seva mort l’Església, la comunitat de la família de fills i filles de Déu.
És en aquest marc que els esplais poden ajudar a formar persones obertes a la dimensió transcendent, com realitat i experiència fonamental que va més enllà de tota expectativa merament humana. Els esplais no es poden quedar solament amb la dimensió lúdica del lleure treballant valors humans d’inspiració cristiana, sinó que han d’oferir i educar en l’opció cristiana de la vida, que possibiliti el descobriment i el seguiment de la persona de Jesús i del seu missatge. Jesús dona el sentit últim de l’home, de la vida, de la història i del món. Conèixer Jesús i sentir les ganes d’imitar-lo és el que pot empènyer un infant o jove a ser una persona compromesa, servint i donant-se als altres, participant activament en la construcció d’un món més just i solidari, respectuós amb les persones, el seu entorn i la natura.
La pastoral en els esplais és una pastoral de frontera, cada dia més dificultosa, perquè toca treballar la dimensió transcendent en una societat cada vegada més líquida, on la immediatesa en el concret per satisfer els desitjos individuals va per davant del servei i el voluntariat. Això fa molt difícil presentar i desvetllar l’interès per Jesús, i més quan en el seu entorn més familiar no hi és present. A més, la diversitat cultural i religiosa presents en els esplais encara ho dificulta més. Cal una acompanyament personal i un ser-hi present per no perdre la identitat i poder continuar presentant l’opció per Jesús.
Mn. Josep M. Calderó, consiliari de la Fundació Santa Maria de Siurana
Article publicat al Full dominical del 18 d’agost de 2024 (n. 3884)
