La Fundació Pontíficia Ajuda a l’Església Necessitada ha publicat, recentment, l’Informe de la llibertat religiosa al món, un document que analitza el compliment d’aquest dret humà fonamental a tots els països del planeta, amb l’objectiu de conscienciar i defensar la llibertat religiosa per a tots els credos.
El franciscà P. Fadi Azar fa deu anys que és a Síria, actualment com a rector de la Parròquia del Sagrat Cor de Jesús de Lattakia. Aquest país pateix una situació de discriminació envers les minories religioses, especialment els cristians, que representen un 2,3% de la població. Avui conversem amb fra Fadi per a conèixer, de primera mà, quina és la situació que viu la comunitat cristiana siriana.
—Com descriuria la seva experiència personal en arribar a Síria enmig de la guerra civil?
Recordo molt bé quan el cardenal Pizzaballa, custodi de Terra Santa i ara també patriarca llatí de Jerusalem, em va demanar que anés només durant tres mesos a Síria, concretament a Damasc, per a substituir un frare que havia pres mal. Va ser al mateix moment que un dels nostres frares estava segrestat per l’Estat Islàmic. No va ser fàcil per a mi, i tampoc per als meus pares. La meva mare em va dir: «Jo et vaig entregar a la Mare de Déu des del teu naixement, i ella et protegirà.» En això hi tinc molta fe, que Maria, la meva mare espiritual, m’ha protegit durant tots aquests anys.
—Vostè és a Síria des de l’any 2015. Ha sentit por en algun moment?
Sí, una de les vegades va ser quan Israel va bombardejar el port de Lattakia. També, recentment, el dia 6 d’octubre, hi va haver una guerra entre els soldats de l’actual president sirià, Ahmed al-Charaa, i els kurds a Alep. El conflicte va durar tot un matí sencer. Jo vaig tenir molta por pels infants que teníem a l’escola, on també hi tenim hospital. Tenia por per les seves vides.
—Com es pot ser cristià a Síria amb aquest context?
Es carrega amb la creu cada dia. No és fàcil viure amb por, amb un futur inestable. És una lluita, de veritat. Nosaltres treballem molt amb els nostres infants, preparem la catequesi, però arriba un moment que els joves, abans o després de completar els seus estudis, decideixen marxar a fora per a tenir una vida millor. Imagineu-vos, un metge a Síria pot cobrar entre 30 i 50 euros al mes, mentre que a Alemanya, en pot cobrar més de 3.000.
—Quins reptes planteja actualment la seva missió a Síria?
Ens trobem amb un moviment islàmic fanàtic que està posant cartells per tot arreu, també al voltant de les nostres parròquies, dient que els cristians s’han de convertir en musulmans o que les dones han de vestir burca. Aquesta realitat és una amenaça per als cristians, però també per als musulmans moderats o per a tots els grups minoritaris. Cal pensar que, abans de la guerra, a Síria hi havia un milió tres-cents mil cristians, i ara som, aproximadament, tres-cents cinquanta mil. A la ciutat d’Alep, per exemple, abans de la guerra hi havia quatre-cents mil cristians, i ara només n’hi vint-i-un mil.
—I quines mesures es prenen per a protegir les comunitats cristianes?
Nosaltres, quan passa algun fet, contactem amb la policia, però el govern es justifica dient que són casos aïllats. De fet, amb el nou govern sirià, molts cristians senzillament volen marxar perquè tenen por per la falta de seguretat. Hi ha molts segrestos. Fa poques setmanes, una persona de la meva parròquia va ser segrestada durant quatre dies. La seva família va pagar el rescat que demanaven els segrestadors, i quan va tornar estava ferit i em va dir que ho volia vendre tot i marxar del país.
—Quin missatge vol transmetre als cristians d’altres països?
Els vull demanar que resin per nosaltres, que no s’oblidin de nosaltres. Som cristians, som les pedres vives de Terra Santa. S’ha d’exigir a la política internacional, a la Unió Europea, que faci pressió per aturar la violència i la guerra a Síria. La gent està molt cansada, els cristians volem un futur millor a Síria, que és la nostra terra, on va néixer el cristianisme. Nosaltres guardem la tradició de les primeres comunitats cristianes que van néixer en aquesta terra, tenim una fe forta.
—Com podem ajudar les comunitats cristianes perseguides?
Es pot ajudar a través de donatius, de la pregària. Hi ha molts cristians d’Europa que no saben que hi ha cristians àrabs, que no saben que hi ha cristians que pateixen, que desconeixen la situació real i és molt important que coneguin la realitat de Terra Santa. S’ha de pregar perquè aquestes terres puguin arribar a una vertadera pau justa. Els cristians de l’Orient Mitjà hem de sentir que no estem sols, que algú pensa en nosaltres, que algú prega per nosaltres o ens defensa als espais de debat polític. Per això, voldria donar les gràcies a Ajuda a l’Església Necessitada i als seus benefactors, que ens ajuden molt per a poder servir en aquestes terres perseguides.
—Creu que la gent és prou conscient que la llibertat religiosa és un dret i no un privilegi?
La veritat és que hi ha moltes violacions de la llibertat religiosa a Síria. Amb el govern actual la gent té molta por, i és molt important tenir la llibertat religiosa, la llibertat de pensament, la llibertat de consciència.
Entrevista publicada al Full dominical del 23 de novembre de 2025 (n. 3950)
