Un any més, l’Església impulsa la campanya del Xtants per a convidar el conjunt de la societat a marcar la casella 105 a la declaració de la renda, que es correspon a la de l’assignació tributària per a sostenir totes les actuacions que l’Església catòlica porta a terme en àmbits molt diversos: educatiu, sanitari, assistencial, social, cultural, pastoral… Per a saber més sobre la importància de marcar la ‘X’ de l’Església, avui conversem amb l’ecònom diocesà, Jordi Sardà.
—Què implica marcar la ‘X’ de l’Església a la declaració de la renda?
És un exercici de democràcia fiscal perquè permet al contribuent decidir el destí d’una part dels seus impostos: en concret, el 0,7% de la quota íntegra de l’IRPF es pot assignar al sosteniment de l’Església catòlica marcant la casella 105. Si no es marca cap casella, aquests diners queden integrats als pressupostos generals de l’Estat per a finalitats generals. A més, marcar la casella 105 no suposa res per al contribuent, ja que no paga més ni li tornen menys. L’Agència Tributària indica que marcar la casella només fa que aquest 0,7% de la quota íntegra es destini a aquesta finalitat; no altera el resultat de la declaració. A més, la casella de l’Església és compatible amb la de finalitats socials (casella 106).
—Quins projectes de l’Església es poden fer possibles gràcies a l’aportació que ve de l’assignació per la declaració de la renda?
Aquests recursos ajuden a sostenir l’activitat de les diòcesis i parròquies, la pastoral, l’atenció als malalts, la pastoral penitenciària, la formació, projectes d’acció social, la conservació del patrimoni i altres iniciatives de servei. Segons la Memòria de la Conferència Episcopal Espanyola corresponent a 2024 destaca, entre altres dades, l’atenció a gairebé 4 milions de persones en centres sanitaris i assistencials, la feina en 22.922 parròquies, i 842 projectes de construcció, conservació i rehabilitació del patrimoni.
—Què passaria si els contribuents no marquessin aquesta creueta?
Tindria un impacte gran: l’assignació tributària és una part rellevant del finançament diocesà i la CEE assenyala que representa gairebé el 25% dels ingressos de l’economia diocesana, encara que en el nostre cas el percentatge és sensiblement superior. Sense aquesta via, hi hauria menys recursos per a sostenir parròquies, activitat pastoral, atenció social, formació i altres serveis que avui depenen en part d’aquests fons.
—El servei que ofereix l’Església és del bé comú. Quines raons donaries a una persona que no és creient perquè marqui la creueta?
Li’n donaria tres, sobretot: Primer, que no li costa més diners ni li canvia la declaració. Segon, que sosté una xarxa real de presència social, assistencial, educativa i cultural que beneficia també persones no creients. I tercer, que és una manera de decidir directament el destí d’una part dels impostos en lloc de deixar-ho del tot en mans de l’Estat. Ara bé, això és una raó de conveniència cívica o social, no una obligació moral: una persona no creient pot valorar-ho positivament o no, segons la seva opinió sobre el paper públic de l’Església.
—Com es reparteixen els diners que arriben a l’Església?
Es canalitzen mitjançant el Fons Comú Interdiocesà. Segons la CEE, el 84% del que arriba per l’assignació tributària es dirigeix directament a les diòcesis, i la resta a accions de l’Església a escala estatal. El repartiment a les diòcesis es fa amb criteris de solidaritat i necessitat, incloent una quantitat lineal per a cobrir mínims, mòduls segons el nombre de sacerdots i mòduls d’atenció pastoral que tenen en compte temples, extensió, habitants i dimensió mitjana de les parròquies.
Entrevista publicada al Full dominical del 10 de maig de 2026 (n. 3974)
