Avui l’Església celebra el dogma de fe de la Immaculada Concepció, que fou proclamat pel papa Pius IX el 8 de desembre de 1854 en la butlla Ineffabilis Deus. Aquest dogma ens revela que, per la gràcia de Déu, la Verge Maria va ser preservada del pecat des del moment de la seva concepció, és a dir, des de l’instant en què Maria va començar la vida humana.
I, tenint en compte l’Evangeli que la litúrgia ens proposa per a aquesta celebració (Lc 1,26-38), podem constatar dues paraules: sorpresa i fidelitat.
El missatge de la Immaculada Concepció de la Verge Maria és que tot és do gratuït de Déu, tot és gràcia, Déu li manifesta el seu Amor incondicional. I Maria es queda perplexa.
Maria ha estat escollida per ser la Mare de Déu, ha estat preservada del pecat. Ella és la plena de gràcia: «Déu te guard, plena de gràcia del Senyor. Ell és amb tu» (Lc 2,28). I ella s’abandona a Déu responent a l’àngel: «Sóc l’esclava del Senyor; que es compleixin en mi les teves paraules.» I aquí comença la fidelitat de Maria.
Ella ha deixat fer a Déu. Maria és la dona creient, receptiva, oberta a les expectatives de Déu, és la pobra, la primera redimida, la deixebla exemplar de Jesús i membre eminent de l’Església. Realment Maria és un exemple de gratuïtat!
El sí de Maria va començar en el moment de l’Anunciació, però ha estat un sí continuat al llarg de la seva vida, encara que no ha estat gens fàcil per a ella. Enmig de les contrarietats, Maria va seguir sempre el seu Fill, es va mantenir fidel. No sempre comprenia les seves paraules ni les seves actuacions i decisions, però va acceptar les seves prioritats (Lc, 2,48b-49). És el que trobem al versicle 51b: «La seva mare conservava tot això en el seu cor.» Un altre moment dolorós va ser l’obscuritat de la creu. I ja amb els primers cristians, va pregar i demanar la força i la gràcia de l’Esperit per a la seva Església.
Nosaltres, com Congregació de Germanes Dominiques de l’Ensenyament de la Immaculada Concepció, la tenim i la venerem com la nostra Mare i intercessora, perquè va ser el dia 8 de setembre de l’any 1954 quan el beateri de Pamplona va rebre el decret de Roma pel qual passava a ser la Congregació de Dominiques de l’Ensenyament de la Immaculada Concepció, de Dret Diocesà de Pamplona. Des de llavors, Maria ocupa un lloc privilegiat en les nostres vides. Ella és el model de fidelitat per l’entrega incondicional que va fer a Déu. I ella ens convida a tots i a totes a seguir amb fidelitat les petjades del Crist, a llegir, aprofundir i viure el seu missatge d’apropament als pobres, d’amor envers els abandonats per la nostra societat, tenint en compte la dignitat, el respecte a cada ésser humà, perquè és el nostre germà a qui Jesús ha estimat el primer.
Cada any, les germanes i els laics de les comunitats de Catalunya ens reunim per a celebrar aquesta festa participant en l’eucaristia, on fem la renovació de la nostra consagració a través dels tres vots de castedat, pobresa i obediència. I acabem, com no podia ser d’una altra manera, amb un dinar festiu de germanor.
Gna. Julia Erro Ezcurra, d.e.i.c.
Article publicat al Full dominical del 8 de desembre de 2024 (n. 3900)
