L’Església catòlica celebra aquest diumenge dia 12 de novembre el Dia de l’Església Diocesana, la Jornada de Germanor. Aquest any se’ns proposa viure aquesta diada com una oportunitat per agrair el que és i el que fa l’Església i per a mostrar-nos orgullosos de la nostra fe.
I com a Església diocesana de Tarragona, també ens podem mostrar orgullosos de ser cristians i agraïts per la tasca que es desenvolupa a casa nostra. És per això que avui podem donar les gràcies a l’Església per la seva activitat educativa, desenvolupada a través de vint-i-nou centres catòlics concertats on, amb prop de 350 docents i un total de 416 treballadors, s’escolaritza a gairebé 21.500 alumnes.
Avui també podem agrair a l’Església la seva intensa activitat caritativa i assistencial, que aconsegueix atendre 15.592 persones necessitades des dels 98 centres estesos arreu de l’arxidiòcesi. També són motiu d’acció de gràcies els 1.242 voluntaris de Càritas, que fan possible l’atenció a prop de 20.000 persones, o els 62 voluntaris de Mans Unides que possibiliten el desenvolupament de projectes dels quals se n’han beneficiat 22.376 persones.
En l’àmbit pastoral podem donar gràcies pels 122 preveres, els 7 diaques permanents, els 557 catequistes, els 254 religiosos i religioses i els 67 monjos i monges de clausura, que sostenen l’activitat pastoral de la nostra Església diocesana. Una pastoral viva i que ha fet possible que, durant l’any 2022, s’hagin celebrat 1.339 baptismes, 466 confirmacions, 1.200 primeres comunions i 246 matrimonis.
I encara podem agrair la tasca dels 27 missioners, portant l’Evangeli de Jesús als llocs més remots del planeta. O també l’activitat cultural de la nostra Església, amb tretze celebracions i festes religioses d’interès turístic català i vint-i-un béns immobles d’interès cultural.
Una immensa tasca que, darrere de cadascuna d’aquestes dades, es fa present amb rostres concrets, amb professionals i voluntaris que dia rere dia viuen la seva missió com a batejats al servei dels altres. I una tasca que necessita de la col·laboració de tota la comunitat cristiana, cridada a ser corresponsable en l’Església i, per tant, a sostenir econòmicament els projectes que desenvolupa. Aquesta col·laboració es pot fer directament a les vostres parròquies, als organismes diocesans o al conjunt de les entitats d’Església, i també es pot fer des de casa, a través del web www.donoalamevaesglesia.cat.
La Jornada de Germanor ens convida a donar gràcies a l’Església diocesana de Tarragona per tot el que fa i a sentir-nos orgullosos de formar part del Poble de Déu! Avui, algunes persones han volgut compartir amb nosaltres el seu testimoni d’acció de gràcies per la tasca de l’Església i l’aportació que ha suposat a les seves vides.
Gràcies, Església, per…
…la pastoral de la salut!
La complicitat entre els metges i el mossèn d’hospital és una relació que té profundes arrels de cures de salut holístiques. Mentre els metges ens centrem en l’aspecte físic dels pacients, el mossèn es preocupa més del benestar espiritual i emocional.
Aquesta col·laboració és molt beneficiosa pel pacient, ja que aborda totes les dimensions de la seva salut. Els metges podem derivar els pacients al mossèn de l’hospital per qüestions relacionades amb la fe, l’angoixa o la recerca del sentit de la vida en moments de crisi. Això pot oferir un suport emocional i ajudar-los a enfrontar-se millor a les seves malalties. D’altra banda, el mossèn ens proporciona a nosaltres una visió única sobre les creences i valors del pacient, que pot ser important en la presa de decisions mèdiques. Aquesta complicitat requereix respecte mutu i comunicació oberta per proporcionar el millor suport integral als pacients. En conjunt metges i mossèn podem crear un entorn hospitalari més compassiu i humà.
Dr. Josep, metge adjunt de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus
…l’escola cristiana!
El naixement d’un fill és el moment més important de les nostres vides, però ser pare és un repte diari pel qual ningú t’ha preparat, no naixem amb un manual a la mà de com educar els nostres fills. El nostre dia a dia està ple d’encerts i d’errors que intentem resoldre amb sentit comú i amb l’acompanyament dels nostres familiars més propers. L’amor que brinden els avis als nets no es pot descriure, ells són el nostre referent, ells ens van educar en els mateixos valors cristians que avui nosaltres volem pels nostres fills.
És per això que quan va arribar el moment d’escolaritzar el nostre fill, teníem clar que la seva educació havia de seguir la mateixa línia que la de casa. La nostra cultura i la nostra societat té les seves arrels en l’humanisme cristià, per tant, l’Església, a través de l’escola cristiana, és el lloc on volem que eduquin el nostre fill, seguint un sentit cristià de la vida, on pugui desenvolupar totes les seves capacitats personals, intel·lectuals i socials, per tal d’anar forjant-se com a persona. Aquesta és la millor herència que li podem deixar.
Jordi i Míriam, pares d’un alumne del Col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona
…la caritat!
L’experiència d’ajuda que hem tingut a Càritas ha estat, de lluny, la més impactant a les nostres vides. Som un matrimoni amb dos fills menors, que mai vam pensar que la migració ens donaria un cop tan fort. Sense treball i frustrats per la impossibilitat de sostenir la nostra família, vam acudir a Càritas per demanar ajuda. Des del primer dia ens van estendre la mà immediatament. Ens van escoltar, ens van comprendre, van empatitzar amb la nostra situació i ens han ajudat a continuar buscant solucions que ens permetin suportar els moments foscos que estem vivint.
Ells han cregut en nosaltres, ens han sostingut emocionalment i ens han estès aquella mà amiga que tanta falta ens feia. L’equip humà de Càritas de la Parròquia de Sant Pau representa un esperit de vocació de servei que mai abans havíem vist i del qual només tenim admiració i una profunda gratitud. Tenen la nostra eterna admiració i encenen el desig de servir els altres amb la passió amb la qual treballen.
Camila i José Luis, família assistida per Càritas de la Parròquia de Sant Pau de Tarragona
…la pastoral juvenil!
Formar part del grup de joves de la Unitat pastoral del Baix Priorat per a mi significa una experiència de la qual no em penedeixo haver començat, ja que poder compartir la fe amb altres joves és un motiu de creixement personal molt positiu per a la meva persona. La veritat és que considero que qualsevol jove que tingui fe hauria de tenir la possibilitat de formar part d’un grup de joves, per a poder desenvolupar i créixer més en la fe cristiana.
L’Església, d’alguna manera o una altra, m’ha ajudat a comprendre millor a Déu i com fer que Ell estigui content en mi. També la il·lusió de poder participar als XLT i a les trobades que organitza la Delegació diocesana per a la joventut m’han pogut ajudar a comprendre millor la manera en què molts joves i altres persones adoren Déu i volen ser millors persones i cristians.
Arnau, membre del grup de joves de la Unitat pastoral del Baix Priorat
