Nadal! En l’encarnació de Jesús es materialitzen les promeses de Déu al seu poble: «Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador,que és el Messies, el Senyor (Lc 2,11)». L’infant nascut a Betlem, és Déu entre nosaltres. És també la Paraula, la llum i el testimoni ofert per tal que els creients visquin en la Veritat i per a la Veritat. Com els pastors o els mags, tots els cristians s’atansen al pessebre actualitzant aquella primera acollida que rebé Jesús amb la seguretat de la inauguració d’un nou temps i de l’esperança de la resurrecció.
La iconografia de la Nativitat ja es desplega en l’art cristià a partir del segle III dC i ha anat evolucionant seguint l’adaptació de cada cultura i cada moviment estètic, però mantenint l’essència del fet tant històric com sagrat. Avui, presentem una de les nativitats més belles de l’escultura romànica de la nostra església catalana. Es tracta del capitell de la portalada del claustre de la Catedral, datat a inicis del s. XIII. La seva significació cal inserir-la en el programa simbòlic complet de la portalada. Així, els tres temes fonamentals que en ella apareixen són l’encarnació de Crist, la seva resurrecció i la segona vinguda del Senyor, tres pilars fonamentals del Símbol de la Fe.
Hem desplegat en aquest capítol la fotografia de les quatre cares ordenades, temàticament, per contemplar la seva bellesa narrativa. A la primera cara, es mostra el Naixement amb Jesús en el bressol amb el bou i la mula i Maria estirada al llit. Envolten la Mare de Déu, Josep, un altre personatge desconegut i possiblement dues dones atenent la Verge, episodi que podria respondre a la narració de l’evangeli apòcrif del Pseudo-Mateu en el que dues llevadores confirmen la virginitat de Maria. La segona i tercera cares resten connectades amb l’escena de l’epifania o adoració dels Mags, primera teofania de Déu encarnat. La cara frontal del capitell que mira al claustre està presidida pel Nen Jesús entronitzat per Maria i acompanyada, en un costat, per Josep. A la part superior, dos àngels semblen brandar els seus encensers donant glòria a Déu. Un dels savis s’atansa per lliurar la seva ofrena a l’Infant. Els altres dos reis esperen el seu torn en la cara contigua. En la quarta cara, es presenta la visita dels savis d’Orient davant Herodes mostrant-li els dons que porten a l’Infant, “rei dels jueus” (Mt 2,2). De manera independent, en l’extrem del muntant esquerre de la portalada un bellíssim capitell representa el somni dels savis on són advertits per l’àngel del Senyor de les intencions d’Herodes de matar l’Infant (Mt 2,12). Aquest completa el cicle d’aquests personatges estrangers que Déu va voler que fossin signe de la universalitat en la recepció de la Salvació.
El capitell actua com un autèntic tabernacle format en els seus angles per columnes que sostenen construccions arquitectòniques evocant, tal vegada i de manera dual, la ciutat de Betlem i la mateixa basílica de la Nativitat.
Andreu Muñoz Melgar, director del Museu Diocesà de Tarragona
Article publicat al Full dominical del 24 de desembre de 2023 (n. 3850)
