Com cada dia 9 de maig des de fa prop de 350 anys, la Parròquia de Santa Maria de Siurana ha celebrat el Jubileu de la Mare de Déu de Siurana que va instituir el papa Innocenci XI l’any 1682. És una celebració que anualment aplega un gran nombre de persones d’arreu de la comarca del Priorat i també d’altres municipis de comarques veïnes al voltant d’aquesta festa mariana i eucarística de gran devoció.
La festa del Jubileu, que té l’origen en les romeries que des de temps immemorials s’hi han celebrat per a pregar a Santa Maria de Siurana en èpoques d’epidèmies o sequeres, enguany ha estat presidida per l’arquebisbe Joan Planellas i també s’hi han fet presents diversos preveres, entre els quals Mn. Xavier Roig, arxiprest del Baix Camp-Priorat, i d’altres de les parròquies veïnes.
La jornada va començar amb la celebració de l’eucaristia, amb l’església parroquial plena de gom a gom i amb l’acompanyament musical del Prades Cor, que va interpretar la Missa brevis en fa major de Joseph Haydn. Entre les autoritats presents, l’alcaldessa de Cornudella de Montsant, Meritxell Cardona, i diversos regidors del municipi; l’alcalde de Prades, Llorenç Torruella, i l’alcaldessa de la Morera de Montsant, Meritxell Martorell.
Arquebisbe Joan: «Mare de Déu de Siurana, doneu-nos la pluja que amara els camps»
L’arquebisbe Joan Planellas va començar l’homilia recordant els orígens d’aquesta festa del Jubileu, «que té plantades les seves arrels en la relació profunda que aquesta terra manté perpètuament amb la seva gent i en la religiositat popular d’un poble mil·lenari i de pensament cristià, que és qui ha fet perdurar aquesta tradició». Així, va afirmar que «nosaltres que avui la renovem, encarnem el paper de custodis de la transmissió de la tradició, de l’arrelament humà i de la fe, i per això hem acudit als peus de Santa Maria de Siurana perquè faci de mitjancera entre nosaltres i Déu».
En aquest sentit, va recordar que les festes votades, els jubileus, els romiatges o els aplecs «han escrit una part important de la història del nostre país, un país amb profundes arrels cristianes, que s’ha teixit des de baix, amb aquest caràcter festiu, popular, religiós, cristià i marcadament defensor del territori». Per aquest motiu, va expressar que celebrar aquest Jubileu «és una responsabilitat assumida de mantenir viva aquesta torxa de fe i esperança».
D’altra banda, Planellas es va adreçar a la Mare de Déu per a demanar que el do de la pau «baixi, com la rosada, del cel als nostres cors». També va demanar a Maria «la pluja que amara la terra, els nostres camps, el que som i el que fem». Finalment, l’Arquebisbe va convidar els fidels a ser també «mares dels altres, portant la fe i l’esperança, el goig i la pau».
Processó i benedicció dels termes
Un cop finalitzada la celebració eucarística, es va donar inici a la típica processó amb el Santíssim Sagrament que, després de recórrer el nucli de la població, va arribar a les runes de l’antic castell de Siurana. Des d’allà, l’arquebisbe Joan va pujar fins al punt més elevat per a beneir els termes de la comarca del Priorat amb el Santíssim Sagrament mentre el Prades Cor interpretava el Tantum ergo.
Després de la benedicció i la interpretació del motet Sicut Cervus de Palestrina, la processó va retornar a l’església parroquial, enmig de cants eucarístics. Un cop arribats al temple i feta la reserva del Santíssim Sagrament, els sacerdots i el poble fidel van pujar al cambril del retaule de l’altar major per a venerar la Mare de Déu de Siurana, tot cantant els seus goigs.
