Les dones s’apropen a la tomba, han d’ungir el difunt. Un dubte: qui ens retirarà la pedra? Volen arribar a tocar el seu Senyor i la dificultat no és menor. El resultat és del tot inesperat. La tomba és oberta i el Senyor no hi és. Busquen Jesús, el Natzarè, el crucificat. S’han endut el seu cos i no saben on l’han posat.
Se’ls anuncia que ja no es troba entre els morts. Hi ha una missió: «Aneu a dir als germans que em trobaran a Galilea.» Darrere seu hi ha una comunitat a qui comunicar-ho, hi han anat elles perquè és el rol femení. Han estat escollides per rebre la primera experiència i el gran anunci: ha ressuscitat!
Un entramat de vivències, sensacions, records i sentiments les envaeix, el niu perfecte on covar l’esperança, l’esperança compartida amb els germans que l’han acompanyat. Ha estat treta la llosa del seu cor i tenen el privilegi de compartir aquesta experiència plena d’entusiasme i de Vida, tant, que les prenen per ximpletes!
Cercaven un difunt i la seva foscor s’ha omplert de llum. Tot s’havia acabat i resulta que és l’inici. Se sentien òrfenes però ara comença a créixer la fraternitat on compartir d’una manera nova i sense barreres l’experiència del que han viscut. Les paraules del Natzarè prenen un nou sentit, un passat que esdevé futur. Tenen les claus per començar a interpretar d’una manera nova les paraules, els gestos, les mirades, els somriures, els silencis, la misericòrdia i, fins i tot, els retrets del Mestre.
Aquell Jesús amb qui han conviscut comença a ser l’Ungit, el Crist que una vegada acomplerta tota la seva missió itinerant, els poderosos han crucificat, ha mort com a home i el Pare-Mare Déu li ha donat el seu Sí definitiu, i reconeixent-lo com a Fill, l’ha ressuscitat.
És el Messies que el poble esperava i per això ha escalfat els seus cors en vida: acollint-les en el grup, omplint-les d’expectativa i esperança, empoderant-les. Ara, escollint-les com a primícies de l’anunci de la més gran Bona Nova de la humanitat, el Sí de Déu a la identitat de Fill, els seus cors s’escalfen amb una nova esperança: la vida té sentit i la fe cal compartir-la en comunitat tal com, a partir d’ara, el seu Senyor ressuscitat els anirà reunint d’ací i d’allà com una lloca els pollets.
Ha nascut la comunitat del Senyor ressuscitat on tots hi tenen cabuda sense distincions. L’esperança que neix de la fe agermana per igual, cadascú aporta allò que és i que té i el Senyor Ressuscitat crida personalment i acompanya individualment i comunitàriament la nostra esperança.
Rosa M. Sànchez i Cornadó, laica amb missió pastoral
Article publicat al Full dominical del 20 d’abril de 2025 (n. 3919)
