Una seixantena de persones en representació de la dotzena d’entitats socials que actualment desenvolupen la seva tasca a l’Arquebisbat de Tarragona van participar, el passat dissabte dia 18 de novembre, en la segona trobada diocesana organitzada per la Delegació diocesana per a la pastoral social.
L’acte, que va tenir lloc al Palau arquebisbal, va començar amb unes paraules de Montserrat Esporrín, delegada diocesana per a la pastoral social, que va convidar a «crear sinergies entre les entitats socials diocesanes per a tirar endavant les nostres tasques en una societat que cada cop es presenta més difícil i complicada». Davant d’aquesta realitat, va assegurar que «no hem de ser pessimistes, però sí que hem de veure les diferents realitats que se’ns presenten cada dia».
Esporrín va qualificar la trobada com una oportunitat que pot «ajudar a crear una pastoral més forta, dinàmica i, sobretot, més pràctica». Així, va agrair la participació de totes les entitats socials en l’edició temàtica de la revista Església de Tarragona sobre la pastoral a les fronteres del quart món. I, finalment, va encoratjar «el vostre servei d’amor envers els més vulnerables de la nostra arxidiòcesi».
Conferència “Els últims”
A continuació, i després d’uns moments de pregària dirigits per Mn. Jordi Vila, consiliari d’aquesta Delegació, va tenir lloc la ponència central d’aquesta jornada, que, titulada “Els últims”, va anar a càrrec de dues voluntàries de la presó de Lledoners: la Gna. Regina Goberna, religiosa de la comunitat benedictina de Montserrat, i Concepció Serra, psicòloga clínica.
Durant la conferència, la Gna. Regina va exposar la vessant més espiritual del servei que desenvolupa a la presó. En aquest sentit, va recordar que «Jesús és sempre l’últim, perquè serveix i dona la vida, i nosaltres, quan servim, rebem la glòria dels homes i la de Déu, ja que la glòria està sempre en el servei i no en el poder».
La religiosa va exposar que, com a servidors, «no ens podem relacionar amb els altres des de dalt, perquè els fem petits; ni des de baix, perquè tots tenim la mateixa dignitat, sinó que ens hi hem de relacionar de costat, essent tots iguals i tots últims». A més, va expressar que cal partir «de la vocació de descobrir la nostra forma d’estimar i de servir i amb això anar a Déu perquè cadascú és únic i té una manera d’estimar i de servir única».
Per la seva part, la psicòloga clínica i especialista en dol i pèrdues Concepció Serra va exposar el seu testimoniatge com a voluntària a la presó de Lledoners a partir d’alguns casos concrets. Entre altres, va exposar el servei pel qual va iniciar el seu voluntariat: un intern que havia començat estudis de psicologia i ciències religioses i volia un acompanyament psicològic i espiritual.
Com a punt de partida, Serra va indicar que tota relació que s’estableix ha de tenir «un vincle de seguretat, en què l’altra persona ha de sentir que no li faràs mal i que és important». En el cas d’aquest intern que havia d’acompanyar, va explicar que li va voler fer saber «la causa per la qual estava a la presó, perquè la relació entre ambdós fos de transparència i de confiança».
La ponent va assegurar que la situació li va causar un conflicte intern, però que cal «intentar que el delicte de l’intern no ens atrapi perquè sinó no el podem ajudar i sentirà que l’estem jutjant». En el decurs de l’acompanyament, va explicar, «és important anar al seu pas, escoltar-lo i no interrompre’l, deixar que pugui explicar tot el que hagi de dir, sense jutjar, ni criticar, ni donar consells massa de pressa, sinó que la persona pugui fer el recorregut i, potser, trobar respostes per ell mateix».
Finalment, Concepció Serra va reconèixer que «en el fons de cada persona, per molt que hagi fet, sempre resta un espai que és un terreny sagrat i el trobes, encara que sigui petit». Així, va expressar que rep «molt d’agraïment a la presó i que està sent una escola de vida, perquè descobreixes que darrere el delicte hi ha una persona amb les seves emocions o frustracions, que és una persona com nosaltres, i et cauen els prejudicis».
Arquebisbe Joan: «Crist està en el pobre i hem d’imitar-lo»
A partir d’aquí es va fer una estona de col·loqui entre els participants a la trobada. I, com a cloenda de l’acte, l’arquebisbe Joan Planellas va adreçar unes paraules d’agraïment «a l’equip de la Delegació diocesana per a la pastoral social per aquests encontres i pel treball que està fent amb les entitats socials, ajudant-les, aglutinant-les i, en definitiva, fent Església diocesana».
També va agrair la ponència de la Gna. Regina i la Concepció: «Allò important és el testimoniatge, darrere del qual hi veus una vida cristiana autèntica i hem de treballar cap aquí, aquest és el nostre objectiu com a Església.»
Per altra banda, Planellas també va aprofitar aquesta trobada amb les entitats socials per a presentar-los la seva darrera exhortació pastoral, Heu estat fills, sigueu també mares, un document en el qual convida a «retornar a la primitiva Església, a l’Evangeli de Jesús i a la vida dels primers cristians» i a fixar-nos en «el concepte de maternitat eclesial, que feia referència a una Església fraternal que era mare i que ajudava els uns als altres a tirar endavant».
Fent referència a la segona part d’aquesta exhortació, en la qual aplica el concepte de maternitat eclesial a les prioritats pastorals establertes pel Consell Pastoral Diocesà, es va centrar en l’àmbit de la caritat, recordant que «Crist està en el pobre i que hem d’imitar-lo». Així, va exposar el desig que «totes les entitats socials de l’arxidiòcesi fem un treball comú i ens anem sentint la llar de la fraternitat cristiana». Per acabar, l’Arquebisbe va expressar també la voluntat de fer ressorgir dos secretariats diocesans: «El d’ecologia i justícia social i el de migracions».
Al final de la trobada, els assistents van poder visitar una petita exposició que recollia la tasca que desenvolupa cadascuna de les entitats socials de l’arxidiòcesi de Tarragona.
