Aquest passat estiu el papa Francesc ens ha sorprès amb una breu Carta (44 números) sobre el lloc de la lectura de literatura en la formació i en la maduració humana (17 de juliol de 2024).
Molts experimentem un alt grau de benestar en la lectura. Amb la predisposició adequada, a l’hora del dia més desperta, amb el llibre a les mans tot acaronant-lo, sota una llum suficient… la lectura atrapa, commou, eleva, fa somniar.
Aquesta carta del Papa subratlla molts aspectes positius de la lectura. Em voldria fixar en el que indica en els números 4-5: la lectura és «un accés privilegiat al cor de la cultura humana i més concretament al cor de l’ésser humà, a través de la literatura». «La literatura sorgeix de la persona en el que aquesta té de més irreductible, en el seu misteri. És la vida, que pren consciència d’ella mateixa quan assoleix la plenitud de l’expressió, apel·lant a tots els recursos del llenguatge.»
Sovint ens referim a recollir i discernir l’allau d’informació per a saber el que passa al nostre entorn i al món, informació necessària per a tenir opinió pròpia i per a guiar el nostre compromís social.
Però encara és més important, i decisiu, conèixer les persones. El coneixement és necessari per a comprendre-les, acollir-les, estimar-les i construir amb elles un món millor. Ens cal una actitud oberta i receptiva, positiva i confiada en totes les múltiples relacions que establim.
Insisteixo en l’aportació àmplia i qualificada que ens ofereix la lectura de bona literatura, la de sempre i, en particular, l’actual. Les passions, els desitjos, els instints, els dubtes, els anhels… si fa no fa sempre són els mateixos. Però en la nostra època s’expressen en modalitats noves, amb un vocabulari diferent, en situacions socials condicionants.
La novel·la, l’assaig, el dietari, la poesia, la biografia, el reportatge ens ofereixen un coneixement aprofundit de l’home i de la dona d’avui i d’aquí. Els drames i les aspiracions expressades en narracions captivadores ens revelen l’ànima humana. Els personatges, que són l’essència d’una història, ens descriuen els errors i les pors que tots sentim, i també com afrontar-los o, almenys, com suportar-los.
El papa Francesc, encara, destaca una contribució important de la lectura de literatura a l’evangelització. A la carta escriu: «Aquesta és la qüestió: la tasca dels creients, i en particular dels sacerdots, és precisament ‘tocar’ el cor de l’ésser humà contemporani per tal que es commogui i s’obri davant l’anunci del Senyor Jesús i, en aquest esforç, la contribució que la literatura i la poesia poden oferir és d’un valor inigualable» (n. 21). «Llegint un text literari, en situem en la condició de mirar també per mitjà d’altres ulls» (n. 34). La literatura pot desenvolupar «una gran obertura espiritual per a escoltar la Veu a través de moltes veus» (n. 42).
No guardo quasi cap de les moltes novel·les que he llegit. De les poques que conservo en destaco una per damunt de totes: El Crist de nou crucificat, de Nikos Kazantzaki: la passió i mort del Senyor en el drama humà.
Josep Bofarull, pvre.
Article publicat al Full dominical del 6 d’octubre de 2024 (n. 3891)
