El títol de Maria com a Mare de Déu del Carme té l’origen, segons la tradició, en el moment en què un grup de monjos va erigir una església dedicada a la Mare de Déu al lloc on Elies va veure aquell petit núvol (cf. 1Re 18,42-45). Aquest núvol es va expandir fins enfosquir el cel i, poc després, pluges torrencials van regar la terra àrida, salvant així el poble d’Israel. Aquest relat bíblic transmet un missatge d’esperança. També és el missatge que ens transmet Maria, especialment quan la invoquem com Estrella de la Mar – Stella Maris, perquè aquest epítet, fermament lligat a la fe i a la protecció, evoca l’esperança.
Aquest títol de Maria com a Stella Maris es complementa amb la devoció a la Mare de Déu del Carme. Però, a quina estrella ens referim? Parlem de l’Estrella del Nord, coneguda pels antics romans com Polaris per la seva alineació amb el pol nord, i durant l’Edat Mitjana s’identificava amb el nom de Stella Maris. Avui dia, com que utilitzem el GPS, no ens adonem de com n’era, de vital, l’Estrella del Nord per als navegants de temps passats. Aquesta estrella fiable guiava els mariners a través de la mar i els viatgers a través del desert. Com que roman aparentment fixa al mateix lloc durant tota la nit, servia com un punt de referència segur al cel. En el seu rol de Mare, la constància i la fidelitat de Maria esdevenen un paral·lel admirable per a la nostra existència, comparable a un viatge tempestuós pel mar. Maria roman ferma al cel, orientant les ànimes cap a les costes eternes.
Per als mariners, que en cada travessia s’enfronten a la immensitat i al perill que generen incertesa, la Verge Maria emergeix com una guia lluminosa enmig de la foscor. La seva invocació com a Stella Maris simbolitza la protecció, el confort i la fe que infon coratge als navegants. El seu llegat transcendeix la mera imatge de salvaguarda: és també una crida a aixecar-se amb valentia i a abraçar, amb amor maternal, a tots aquells que s’endinsen en la immensitat de la mar. La seva devoció recorda als mariners la importància de mantenir la calma enmig del caos, oferint consol i suport espiritual en moments de perill extrem. Així, Maria es converteix en un far de llum i serenitat, una presència indestructible que il·lumina el camí i infon confiança als navegants lluny de casa, fent que la fe i l’esperança perdurin, fins i tot quan l’enfrontament amb la mar sembla insuperable.
P. Francis Ferruci Cayao Cañete, r.c.j., consiliari del Secretariat diocesà de l’apostolat del mar – Stella Maris
Article publicat al Full dominical del 13 de juliol de 2025 (n. 3931)
