Aquest dilluns dia 20 d’abril el Seminari. Casa de Cultura de Tarragona ha acollit una nova jornada de formació per als preveres i diaques de l’arxidiòcesi, organitzada per la Delegació diocesana per al clergat.
En aquesta ocasió, l’encarregat d’oferir aquesta jornada formativa ha estat Mn. Emilio Lavaniegos, operari diocesà, llicenciat en Teologia per la Universitat Pontifícia de Salamanca. El tema que ha desenvolupat ha estat la fragilitat i la santificació sacerdotal.
En primer lloc ha parlat del reconeixement de la fragilitat de cadascú, que ha de portar a «saber-se profundament i urgentment necessitat de la gràcia, experimentar-se pobre i malalt, estar convençut de necessitar ajuda també dels altres», unes condicions que «a més de ser una actitud espiritual bàsica, representen la condició sine qua non no sols compta la pròpia santificació, sinó també la que ens permet l’empatia amb la fragilitat dels altres», ha dit.
Prenent aquest punt de partida, ha fet una revisió al concepte de santedat, que ha assegurat que ha de passar de ser concebuda «com una meta individual, a ser-ho cap al paradigma de la santificació concebuda com un camí compartit».
D’altra banda, també ha exposat una metodologia per a la gestió de la fragilitat, que comprèn passos com «la percepció de la pròpia debilitat, la comprensió de la fragilitat, l’apropiació de la fragilitat i l’assaig d’una nova gestió de la debilitat». De cadascun d’aquests passos, Mn. Emilio Lavaniegos ha indicat com «funciona la seva aplicació existencial per a la integració de la fragilitat en el camí de santificació».
Per últim, el ponent ha conclòs la formació afirmant que l’efecte comunitari que té el fet d’abraçar la pròpia fragilitat és l’empatia, és a dir, «la capacitat que té una persona de percebre les emocions i els sentiments dels altres» i des d’una perspectiva religiosa es tradueix a «mirar els altres com Déu els mira, amb misericòrdia».
