Cada cop hi ha més persones connectades però menys comunicades. Hi ha més joves amb problemes de relació, amb problemes psicològics. Cada cop hi ha més persones que necessiten ser escoltades. Per a aprofundir més en aquest tema, avui conversem amb Mn. Lluís Simón, missioner de la misericòrdia i capellà de l’església de Sant Antoni de Pàdua de Tarragona, on ofereix un servei d’acompanyament espiritual.
—Què necessiten les persones?
En el nostre món d’avui, en què tot va molt de pressa, amb un ritme vertiginós, cada vegada més es percep la necessitat profunda que tenen les persones de trobar espais on puguin ser escoltades, on puguin compartir allò que estan vivint, on puguin trobar-hi un sentit. En definitiva, es percep la necessitat profunda d’escolta i de poder compartir, perquè és cert que tot aquest ritme, aquest món en què cada vegada hi ha més aïllament i més incomunicació, genera molta angoixa, genera situacions molt delicades i les persones necessiten ser escoltades i poder trobar un sentit a allò que estan vivint i que moltes vegades costa d’entendre.
—Cada cop hi ha més joves que, potser sense ser creients, necessiten aquest acompanyament.
Els nostres joves d’avui estan abocats a un món en què necessiten trobar un sentit i no l’acaben de trobar, i cada vegada més —aquesta és la meva percepció— hi ha molts joves que realment cauen en depressions, amb nivells d’ansietat, d’angoixa, perquè al món en què viuen els resulta difícil trobar uns valors que els ajudin, trobar aquesta proximitat, aquesta companyia. I la veritat és que sí, la percepció que tinc cada vegada més forta és que hi ha molts joves que tenen una necessitat de trobar referents, de trobar espais d’escolta que els ajudin a trobar un sentit a allò que estan vivint.
—La dimensió espiritual ajuda a trobar aquest sentit?
Jo diria que aquesta és la gran tasca. En el nostre món, un dels missatges que en general s’ofereix més és el de viu, vés passant dies, gaudeix, passa-t’ho bé, però no et plantegis massa el sentit de les coses. I precisament la dimensió de l’acompanyament espiritual busca donar un sentit a allò que estàs vivint. Evidentment, el ser espiritual i des de la dimensió cristiana intentem donar-li aquest sentit. El gran drama d’avui és que cada vegada hi ha més mitjans tècnics, tecnològics, però més dificultat a trobar un sentit, una resposta al sentit de tot allò que estem vivint.
—Què demanen les persones que cerquen acompanyament?
Hi ha una part que és d’acompanyament espiritual, és a dir, persones que sense unes necessitats especialment problemàtiques cerquen un acompanyament pel procés de la vida cristiana, que és una de les grans mancances que a vegades hem tingut. El cristià d’avui, per poder aprofundir i viure la fe, necessita un acompanyament espiritual de base per a poder compartir, confrontar i entendre en el camí de la vida cristiana. Per altra banda, la nostra societat genera moltes situacions, ja siguin a nivell econòmic, social, de famílies desestructurades, que provoquen persones que estan soles, que pateixen la soledat, la tristesa, trastorns mentals… En elles descobreixes que necessiten tot un procés de sanació de moltes ferides de la seva història. També hi ha tot l’àmbit de l’acompanyament als hospitals, a les residències, en el procés de morir, en el dol de persones que han perdut éssers estimats.
—En aquests processos d’acompanyament teniu persones creients, però també no creients.
Hi ha diferents perfils. A vegades, són persones que entren a l’església amb una necessitat de trobar un espai de pregària, de silenci. Altres entren no tant com creients o no creients, sinó que venen amb un batibull molt gran al cap en què simplement tenen la necessitat de ser escoltades. I moltes vegades també a través d’altres persones, potser algun familiar o amic, que els recomana poder parlar, tenir un acompanyament en un espai per a poder ser escoltat, acollit i acompanyat. El tracte d’acolliment, de respecte, és el mateix per a tots. Per tant, hi ha un respecte escrupolós a la vivència que cadascú pugui tenir, de manera que si aquella persona en aquell moment de la seva vida no està oberta a aquesta dimensió de fe, intentes adaptar-te i que pugui sentir-se reconeguda, valorada, acollida. També és cert que, com a sacerdot, tinc la convicció profunda de la riquesa enorme de la dimensió espiritual, que pot fer descobrir que realment, en el món d’avui, a vegades la dimensió psicològica no és suficient. Aquesta és la meva pròpia experiència personal, de la llum i el consol que dóna la vivència profunda de Déu. Així, des d’aquesta convicció profunda, en el diàleg íntim, personal i de confiança, en la mesura que la persona estigui mínimament oberta, intentem fer aquest camí junts en què, a vegades, la persona s’obre a la dimensió espiritual profunda que li permet una guarició profunda d’alguna ferida que amb el treball psicològic no havia pogut guarir.
Entrevista publicada al Full dominical del 29 de juny de 2025 (n. 3929)
