L’arxidiòcesi de Tarragona compta, des d’aquest diumenge dia 1 de juny, amb un nou prevere, Mn. Miquel Barcos Ripollès. La celebració d’ordenació va tenir lloc a l’església parroquial de la Transfiguració del Senyor de Vimbodí i Poblet, que acollia per primera vegada una ordenació presbiteral, i va ser presidida per l’arquebisbe Joan Planellas.
L’eucaristia va ser concelebrada per una gran nombre de preveres diocesans, entre els quals hi havia el provicari general per a la pastoral, Mn. Joan Àguila; el rector del Seminari de Tarragona, Mn. Víctor Mosquera; el delegat diocesà per a les vocacions, Mn. Robert Otaba, o el rector d’aquesta Parròquia, Mn. Antonio Rosario. La celebració va comptar amb una gran assistència de feligresos de les parròquies de la Unitat pastoral de l’Espluga de Francolí i familiars de l’ordenand, així com de representants dels ajuntaments dels municipis de les parròquies d’aquesta UPA.
Els cants de la celebració van ser sostinguts per la Coral Veu de la Terra de Vimbodí i Poblet i el Cor Parroquial de l’Espluga de Francolí.
Arquebisbe Joan: «Al sagrament de l’orde s’hi entra per la porta del servei i aquest es queda sempre amb nosaltres»
Després de la proclamació de la Paraula de Déu va començar la litúrgia d’ordenació amb la presentació i l’elecció del candidat al Sr. Arquebisbe. A continuació, el Dr. Planellas va pronunciar l’homilia, en què va assegurar que «una ordenació és sempre un moment fort per a l’Església, un moment de joia i d’una elevada profunditat mistèrica eclesial».
El Sr. Arquebisbe, adreçant-se a l’ordenand, li va dir que «el Senyor et demana que siguis model de mossèn, com ho intenten ser els germans preveres que avui t’acompanyen, o el bisbe mateix». «Per a les comunitats que se t’encomanin, per a glòria de Déu i en la persona del mateix Crist, consagraràs el pa i el vi i faràs present el misteri més gran. Les teves mans seran les del Senyor Jesús», va indicar.
També va convidar la comunitat «a pregar perquè molts més sentin la crida al ministeri ordenat». En aquest sentit, va explicar que «el sacerdoci comú del qual participem tots per la gràcia del baptisme ens empelta a Crist i ens demana una vocació clara». En el cas del ministeri ordenat, va assenyalar, «és insubstituïble en la seva representació sacramental de Crist en la Paraula, en la celebració de la fe i en la direcció de la comunitat».
Finalment, va recordar a Mn. Miquel que «la seva vida com a prevere no ha de ser una vida d’evasió del món o contra el món, sinó d’una serena encarnació en la història, per fer viure en tots aquells amb qui et trobaràs, la seva relació amb Déu». «Ara exerciràs el sacerdoci en la persona del Crist, i ho faràs sense renunciar al servei, no endebades al sagrament de l’orde s’hi entra per la porta del servei i aquest es queda amb nosaltres sempre.»
Ritu de l’ordenació
En acabar l’homilia, va tenir lloc el ritu pròpiament de l’ordenació presbiteral. En primer lloc, Mn. Miquel va manifestar la seva voluntat d’acceptar el ministeri amb les promeses per al presbiterat davant el Sr. Arquebisbe. Seguidament, el candidat es va prosternar a terra, davant l’altar, mentre es cantaven les lletanies demanant la benedicció de Déu per al nou prevere.
La imposició de mans per part de l’arquebisbe Joan i dels preveres va precedir la pregària d’ordenació. El ritual va seguir amb la imposició de les vestidures, amb l’estola a la manera presbiteral i la casulla, la unció de les mans amb el sant crisma, el lliurament de les ofrenes per a la celebració eucarística i, finalment, el bes de pau amb el Sr. Arquebisbe i els preveres.
Mn. Miquel Barcos: «La iniciativa sempre ha estat del Senyor, que m’ha obert camins»
La celebració va continuar amb la litúrgia eucarística, en què Mn. Barcos va concelebrar per primera vegada. Al final de la missa, el nou prevere va prendre la paraula per donar gràcies a Déu perquè «en aquest itinerari de fe, m’adono que la iniciativa sempre ha estat del Senyor, que m’ha obert camins i ha posat davant meu aquelles persones i comunitats sense les quals continuaria caminant a les fosques».
També va donar les gràcies als seus pares, Miquel i Rosario, «que amb coratge i estimació han sabut transmetre als seus fills el do de la fe per mitjà del seu exemple i del seu amor», i a tots els qui l’han acompanyat al llarg de la seva vida.
Finalment, va assegurar que cal posar «al centre el Senyor, que és la llum de la vida i el protagonista de la nostra història», i va encomanar «els nostres anhels a la Mare de Déu dels Torrents, copatrona de la vila de Vimbodí».
