El passat dia 4 d’octubre, coincidint amb la festa de sant Francesc d’Assís, el papa Lleó XIV va publicar la primera exhortació apostòlica Dilexi te. Aquest text parla sobre l’amor vers els pobres i esdevé una continuació de l’encíclica Dilexit nos del papa Francesc. Avui conversem amb l’arquebisbe Joan Planellas per a aprofundir en aquest document.
—Quina vinculació té aquesta exhortació apostòlica Dilexi te amb la carta encíclica Dilexit nos del papa Francesc?
El papa Francesc, l’octubre de l’any 2024 va escriure l’encíclica Dilexit nos, que podem traduir com ‘Ens va estimar’, al·ludint al text de la carta de sant Pau als Romans (Rm 8,37), referint-se a Crist. Jesucrist ens va estimar i, certament, ho va fer fins a l’extrem. I ara el papa Lleó XIV ens posa Dilexi te, que podem traduir com ‘T’he estimat’, en singular, i aquí al·ludeix a la comunitat de Filadèlfia del llibre de l’Apocalipsi, recordant que el Senyor estima una comunitat cristiana tot i les seves febles. T’he estimat. No es refereix a la persona individual, sinó a la comunitat. El Senyor estima la seva Església tot i les seves febleses.
—Quina és l’essència d’aquesta primera exhortació apostòlica del papa Lleó XIV?
El text no és merament sobre la doctrina social de l’Església, no entra en l’anàlisi de problemes concrets, sinó que posa el fonament teològic en l’estimació i de la cura pels pobres. I aquest fonament teològic s’entronca en el mateix Crist. Es podria dir que fa referència al que ja va dir el Concili Vaticà II: així com ha fet Crist, així ha de fer l’Església, seguint l’esperit de Crist. Ens podem preguntar: I què ha de fer l’Església seguint Crist? Doncs ha de ser una Església senzilla, oberta a la realitat de la pobresa, a la realitat de la debilitat humana, una Església que traspuï Evangeli donant i donant-se a mans plenes, sobretot en relació amb els pobres i els més necessitats.
—El papa Lleó XIV fa referència als Pares de l’Església. Què en diu?
Podríem parlar, per exemple, del que diu sobre sant Joan Crisòstom, que potser seria el predicador més ardent de l’Església en relació amb la justícia social. Aquest Pare de l’Església, que va ser arquebisbe de Constantinoble entre els segles IV i V, en les seves homilies exhortava els creients a reconèixer Crist en els necessitats. És a dir, quan tu dones, quan tu ajudes els altres, és a Crist que ajudes. Crisòstom també denunciava amb vehemència aquell luxe que convivia amb la indiferència. Quan vivim en el luxe ens tanquem i restem totalment indiferents cap als pobres. Com a bon agustinià, el Sant Pare es deté d’una manera especial amb sant Agustí. Hi ha un text seu que diu que el que dones al pobre no és teu, és seu perquè tu t’has apropiat del que li manca, del que hauria de ser per a l’ús comú. Hi ha, per tant, tota una sèrie de textos que ens fonamenten tota aquesta predilecció pels pobres, prenent com a base els Pares de l’Església. Els pobres són la riquesa de l’Església.
—Dilexi te també parla del Concili Vaticà II.
Sí, el papa Lleó fa esment de la doctrina que emana del Concili Vaticà II sobre el tema de la pobresa. Hi ha unes referències al discurs de Joan XXIII sobre l’Església, en què assegurava que s’havia de presentar com l’Església de tots i, en particular, com l’Església dels pobres. També subratlla la declaració que va fer l’arquebisbe de Bolonya, que era el cardenal Lercaro i que formava part del grup que s’anomenava l’Església dels pobres, que reflexionaven sobre aquest tema. Fruit de tot aquest treball van sortir textos claus en el Concili, com Lumen gentium i Ad gentes sobre el que ha de fer l’Església com ho va fer Crist. Per tant, tot el que ens diu el papa Lleó XIV demana un sincera conversió.
—Quina és la crida que fa el papa Lleó XIV amb aquesta exhortació?
El Papa diu que la mirada cristocèntrica i profundament eclesial, quan hi ha veritable amor, no només alleuja la necessitat del pobre, sinó que també purifica el cor. Per tant, aquí trobem la crida que ens fa a viure amb una major austeritat, amb una major pobresa que han de caracteritzar el veritable cristià. Lleó XIV ho enllaça amb l’encíclica Dilexit nos del papa Francesc, que ja deia que el pecat social pren la forma d’estructura de pecat en la societat perquè és aquella mentalitat dominant que ens fa diferents, com si els pobres, els migrants, els que venen i no tenen res, gairebé no fossin persones. De fet, és la posició dels descartats socials de què tant parlava el papa Francesc.
Entrevista publicada al Full dominical del 26 d’octubre de 2025 (n. 3946)
