L’art religiós, a la nostra diòcesi, no es limita als àmbits eclesiàstics. Un exemple el tenim a l’escola Prat de la Riba de Reus, edifici modernista decorat per plafons ceràmics, alguns dels quals representen escenes de la infància de Jesús. Aquesta escola fou projectada per l’arquitecte Pere Caselles i Tarrats l’any 1911 i fou inaugurada en 1917. En una de les façanes que dona al passeig Sunyer dos plafons ceràmics de color blau Manises sobre blanc representen l’Anunciació de l’arcàngel Gabriel a Maria i el Naixement del Messies. Són representacions modernistes en trànsit cap al noucentisme, dibuixades per Francesc Labarta i Planas (1883-1963). Aquest artista, col·laborà amb Lluís Domènech i Montaner en la decoració de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. També en diferents setmanaris, com Papitu, L’Esquella de la Torratxa i Cuca Fera.
El plafó amb el tema de la Nativitat de Jesús està emmarcat per una orla d’acant i per la profusió de motius vegetals en la part superior i inferior. Dos canelobres vegetals flanquegen els muntants de l’escena a la manera d’elements subjectadors que suporten un arquitrau sobre el qual s’inscriu: «Hallareis el niño envuelto en pañales» (Lc 2, 12). En la part inferior de l’escena hi apareixen quatre àngels o amorets, dos tocant la tuba romana i els altres sostenint l’escut de Tarragona. El punt focal de la composició l’ocupa el Nen Jesús a la menjadora amb Maria, agenollada mentre el cobreix amb els llençols. Josep, en un pla superior al costat de Maria, en actitud de pregària, contempla devotament Jesús. A l’altre costat, dos pastors adoren l’Infant. En el fons de la composició, el bou i la mula, i a la part superior, l’estrella entre dos àngels glorificant Déu.
Amb el naixement de Crist s’han complert les promeses de Déu al seu poble. L’Encarnació només té sentit per la passió i resurrecció de Jesucrist, que és Redempció per a la humanitat. Ara, tota la vida de la persona pren raó de ser i intel·ligibilitat. Crist fressa i mostra el camí que s’ha de recórrer per arribar definitivament al regne de Déu. Crist, que és camí, veritat i vida, també és mestre de tota ànima enamorada de Déu. Així dona la seva primera lliçó al pessebre. Es mostra amb total humilitat tot i tenir el poder absolut sobre la realitat. Primer, fent-se visible a les persones humils i menyspreades (pastors), després, als savis estrangers (mags). L’amor de Déu no coneix límits. Aquest és per als humils i per als savis, per a Israel i per a tots els pobles de la Terra. Només prostrant-se amb humilitat davant Crist i els germans i a través del veritable coneixement el creient pot arribar a Déu. En una freda establia, els animals escalfaren l’Infant Jesús. La presència del bou i la mula en els relats apòcrifs i en la més antiga iconografia cristiana ens recorda que aquestes criatures prefiguren la humanitat desproveïda d’enteniment, però que davant la senzillesa de l’Epifania adquireix el veritable coneixement: «Un bou coneix el seu propietari, i un ase, l’estable del seu amo, però a mi, Israel no em coneix, el meu poble m’ignora» (Is 1,3).
Andreu Muñoz Melgar, director del Museu Diocesà de Tarragona
Article publicat al Full dominical del 22 de desembre de 2024 (n. 3902)
