M’han convidat al Recital fi de grau de l’estudiant de violí Martina F.C. Ha estat un goig escoltar les quatre peces musicals que ha interpretat, magistralment, a l’Escola Conservatori de Tarragona. Quan sents i veus l’agilitat dels dits i els sons vibrants de les cordes se’t desvetlla una fervorosa admiració. Ha pogut arribar a aquesta perfecció després de sis cursos esforçats, perseverants, treballats. El que pot fer la sensibilitat vocacionada! I sobretot l’esforç, la constància, el temps dedicat. Quantes milers d’hores d’assaig deuen ser necessàries per a assolir aquesta tècnica instrumental?
Els homes i les dones, tots i totes, som capaços de grans coses. Podem adquirir admirables metes, cadascú segons les seves capacitat i qualitats, motivant-nos interiorment des la pròpia vocació. La primera vocació és ser humans, créixer en llibertat, responsabilitat, esperit de servei.
L’amor sincer i l’atracció dolça d’una parella, ¿quant de temps necessita per afermar-se, consolidar-se, ser fidel? L’educació d’un fill estimat, ¿quanta dedicació de dia i de nit, quanta paraula i presència, quanta paciència i confiança necessita perquè aquest sigui capaç d’exercir la seva pròpia llibertat? Qualsevol dels oficis, treballs, professions que exercim en la societat, ¿quant d’aprenentatge tenaç, d’estudi concentrat, de llarga experiència necessita per a ser competent?
Tots aquests esforços són suportables i fins gratificants si són vocacionals. Si ens condueix el convenciment que fem només el que ens agrada, només el que ens pot donar un rendiment satisfactori al nostre ego, si seguim només el que ens forcen a ser o a fer el que altres decideixen per nosaltres… estem abocats a un carreró sense sortida, a una vida grisa que s’anirà tornant fosca i insuportable. El camí és obert i té present i futur si som feliços interiorment, creixent en el ser i fer el que el nostre cor i la nostra ment ens indiquen. Si constatem que ens hem equivocat de camí, potser no el podrem refer del tot, però sí que sempre es pot redreçar.
Afegim una dimensió fonamental, ja que volem conduir la nostra vida segons els criteris de Jesús i del seu evangeli. No som fruit de l’atzar. No estem aquí per casualitat. No ens oblidem mai d’una petició de seguretat i claredat en totes les decisions. Som perquè Algú ho ha volgut, ens ha estimat primer i té un projecte sobre cadascun de nosaltres. Buscar aquest projecte, i encertar a realitzar-lo, és la clau de la nostra felicitat i del sentit de la nostra vida.
Conclusió d’evidència: preguem el Déu Pare que ens ajudi a descobrir el seu projecte de vida damunt nostre i ens doni l’empenta i la constància de portar-lo a terme. Aquesta pregària de cada dia, necessària, perseverant, humil, confiada és la clau. Diguem-li al Senyor: «Parleu que el vostre servent us escolta, necessita el vostre Esperit sant Defensor i Il·luminador.»
Josep Bofarull, pvre.
Article publicat al Full dominical del 2 de juny de 2024 (n. 3873)
