Fa uns dies em preguntaven com es viu l’esperança des de la vocació consagrada. La resposta és fàcil, perquè el mateix papa Francesc la dona a l’inici de la butlla Spes non confundit ‘L’esperança no defrauda’, en la qual convoca el Jubileu 2025: «Sota el signe de l’esperança l’apòstol Pau infonia alè a la comunitat cristiana de Roma.» Els homes i dones consagrats som cridats a ser alè per a la comunitat de creients i també per als no creients.
«Tots esperen. En el cor de tota persona nia l’esperança com a desig i expectativa del bé, fins i tot ignorant el que portarà el demà. Això no obstant, la imprevisibilitat del futur fa sorgir sentiments sovint contraposats: de la confiança al temor, de la serenitat al desànim, de la certesa al dubte.» I aquí estem els consagrats, donant alè i esperança! La nostra consagració ens impulsa a viure una relació d’intimitat amb el Senyor, que ens permet viure ferms en la fe, arrelats en el Senyor Jesús, i això comporta l’esperança, la confiança, la paciència.
M’agrada utilitzar les imatges per a expressar-me i podríem dir que els consagrats som un far en plena nit. No som la Llum però sí que som una petita llum que indica el port segur, Crist ressuscitat. Som la silenciosa llum del far que trenca la nit mostrant on hi ha l’Amor veritable i l’Esperança certa. El far assenyala la ruta a seguir i lliurement el navegant opta per seguir-la o no. «L’esperança efectivament neix de l’amor i es fonamenta en l’amor que brolla del Cor de Jesús traspassat a la creu. […] L’esperança cristiana no enganya ni defrauda, perquè està fonamentada en la certesa que res ni ningú no podrà separar-nos mai de l’amor diví.»
En certes ocasions la llum del far pot incomodar, perquè el seu ritme de centellejos també es cola per les finestres de les cases que habiten a la costa. Incomodar, assenyalar el que no funciona, el que és injust en la societat és també missió dels consagrats. Treure a la llum «tants germans que viuen en condicions de penúria, joves que veuen amb freqüència com els seus somnis s’esfondren, migrants que abandonen la seva terra a la recerca d’un món millor, ancians que se senten sols i abandonats, pobres als quals manca el necessari per a viure…».
Els consagrats, aquest Any Jubilar de manera més especial, som cridats a fer que la nostra esperança sigui contagiosa, que la nostra vida pugui dir a tots: «Espera en el Senyor i sigues fort; tingues valor i espera en el Senyor» (Sl 27,14).
Bon Any Jubilar a tots!
Ana Edo, Germana de Nostra Senyora de la Consolació
Article publicat al Full dominical del 2 de febrer de 2025 (n. 3908)
